Tribuna
Fre al “capitalisme verd”
La victòria de Donald Trump reforçarà l'agrobusiness i el creixement basat en les energies fòssils. Amb el seu mandat, el càrtel petrolier aconseguirà demorar el trànsit cap a l'era solar i frenar les sinergies positives per mitigar el canvi climàtic sorgides de les cimeres de París i Marràqueix. L'entrada del multimilionari a la Casa Blanca és un fracàs dels dirigents del Partit Demòcrata que proposaven un “capitalisme verd”; projecte de societat que no han sabut explicar a la base electoral, especialment a les classes mitjanes. Una possible aliada electoral era la candidata Jill Stein, del Green Party, defensora d'un green new deal i d'un model energètic i agrícola basat amb les energies renovables. Però Hillary Clinton la va rebutjar.
Aquest fiasco del Partit Demòcrata es va coure en la campanya del 2000, quan Al Gore va ser superat per George W. Bush gràcies a la tupinada de Florida. D'aquesta manera es va frustrar que els EUA tinguessin el primer president ambientalista de la seva història. Les petrolieres estaven darrere dels lobbies negacionistes, tal com ho va denunciar el llavors vicepresident en una conferència al MIT de Boston. Per superar aquella derrota política, Al Gore va escriure La terra en joc i va produir el documental La veritat incòmoda presentant-lo a les principals capitals del planeta, també a Barcelona. A continuació va crear el canal Current TV. Després vindria l'atorgament del Premi Nobel de la Pau, el 2007.
El Partit Demòcrata havia de seguir optant per un candidat ambientalista, honest i coherent, si de debò volia liderar el “capitalisme verd”. La trajectòria de Barak Obama i del matrimoni Clinton han decebut els Green Party i els moviments socials. Obama va rebre el suport financer a les seves campanyes de l'elèctrica Exelon, la més poderosa del sector nuclear, i el 2010 el president va triplicar els crèdits per construir set nous reactors. Bill Clinton, implicat en els Panama Papers, va ser intermediari en la venda de tres mines d'urani de Kazakhstan a l'empresari Frank Giustra.
El països europeus que han optat pel canvi de paradigma energètic tenen una llei electoral que permet l'existència de partits ecologistes forts com els Die Grünen, que cogovernen amb el CDU al land de Baden-Württemberg i són socis de govern als de Bremen, Baixa Saxònia, Hamburg, Renània-Palatinat, Renània del Nord-Westfàlia, Schleswig-Holstein, Turíngia, Hesse i Saxònia-Anhalt. O promouen personalitats ecologistes com ara Alexander Van der Hellen, actual president austríac.
En les eleccions nord-americanes, el màrqueting a favor del desenvolupisme ha guanyat el dèbil, insegur i contradictori màrqueting demòcrata en defensa de l'“economia verda”. I ara què? Veurem Trump impulsant els transgènics, el fracking, l'energia nuclear, la construcció d'oleoductes i denunciant que el canvi climàtic és una estratègia orquestrada per la Xina per atacar la competitivitat de la indústria nord-americana. Patètic.
