Un mal que dura massa temps

Ahir hi va tor­nar a haver un acci­dent a la C-55. I els usu­a­ris de la car­re­tera es pre­gun­ta­ran: quina és la notícia? En rea­li­tat cap, perquè és una cosa que malau­ra­da­ment passa un dia i un altre. El ter­ri­tori n'està tip. Anar cap a Man­resa és un suplici car­re­gat de radar, trànsit i perill. La par­tida pre­vista en el pres­su­post de la Gene­ra­li­tat per millo­rar la car­re­tera és petita. Molt petita. És evi­dent que la situ­ació d'ofec que patei­xen les finan­ces cata­la­nes no dóna per a massa ale­gries. Que la major part del que surt no torna i que Cata­lu­nya ha d'aspi­rar a més. Però, men­tres­tant, un clam com el que hi ha al Bages no pot pas­sar inad­ver­tit. I no pot ser que l'única alter­na­tiva que es tin­gui sigui pas­sar per caixa en una auto­pista.