Opinió

Lletra petita

La Girona dels ‘expats’

“Els estrangers que han arribat a la ciutat amb la butxaca plena estan quedant-se la part del Barri Vell i expulsen els autòctons a viure a l’altra banda del riu

El llenguatge és una eina meravellosa. Si no existeix un concepte, s’inventa. És el que han fet per definir els immigrants, que ara es diuen expats. Però no s’equivoquin. No són uns immigrants qualssevol que arriben amb pastera o als baixos d’un camió. Són immigrants amb peles. Gent que marxa de casa seva no perquè hi hagi cap guerra o es mori de gana, sinó perquè vol començar nous projectes o li han fet algun oferiment laboral lluny del seu país. Els expats –paraula que ve d’expatriat– tenen tot el dret de viure on vulguin. Com els altres. Però tenen un efecte molt diferent a les ciutats. Un dels casos que criden més l’atenció és Girona. No fa gaires dies, les xarxes del 3/24 van publicar una història sobre la qüestió. Una veïna ho explicava molt gràficament i de forma entenedora: “Un cantó del riu és el món dels expats i l’altre, dels gironins. Mons que es creuen però que no s’acaben unint.” És a dir, que els estrangers que han arribat amb la butxaca plena estan quedant-se la part del Barri Vell i expulsen els autòctons a l’altra banda del riu. D’això se’n diu gentrificació a causa de l’augment dels preus, sobretot de l’habitatge. En la mateixa peça, entrevistaven una parella d’expats que viuen a Girona. Ell deia: “Girona és la ciutat perfecta. Cap altra ciutat té una densitat d’atletes professionals com aquesta.” A la qual cosa la noia contestava: “No ho diguis a gaire gent.” “No ets un turista o un expat si t’has incorporat a la ciutat”, concloïa ella. Tot això en un perfecte anglès i des de la cafeteria que semblava que havien obert. Ni català ni tan sols castellà. No t’incorpores a la ciutat si comuniques en una llengua estrangera.

Girona està seguint el camí de ciutats com Barcelona, on el turisme i els expats han expulsat els veïns de llocs com ara el Born. Quan Girona va promoure la rehabilitació del Barri Vell als anys noranta era perquè els gironins hi tornéssim a viure, no perquè es convertís en un parc temàtic. Ni en forma de turisme massiu ni de ciclistes professionals que no respecten res.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia