Opinió

Full de ruta

Aniversari feliç?

A còpia de taponar camins, la Carta Magna s'ha anat empetitint. Concebuda com un punt de trobada, ha acabat convertida en cotilla incòmoda

La Cons­ti­tució espa­nyola com­pleix 38 anys. Per ser exac­tes, l'efemèride cor­res­pon al referèndum que l'apro­va­ria, cele­brat el 6 de desem­bre del 1978. La Carta Magna entrava en vigor el 29 de desem­bre d'aquell mateix any. L'ani­ver­sari se cele­bra avui entre els rei­te­rats elo­gis d'aquells que la con­si­de­ren no només ple­na­ment vigent sinó pràcti­ca­ment immu­ta­ble, però amb la sen­sació estesa que, gai­rebé qua­tre dècades més tard, i amb permís per recor­dar i ver­si­o­nar aque­lla cançó de la Jurado, “se'ns ha gas­tat de tant usar-la”. O de tant invo­car-la.

Aquells 169 arti­cles pre­ce­dits d'un preàmbul i seguits de qua­tre dis­po­si­ci­ons addi­ci­o­nals, nou de tran­sitòries, una de dero­gatòria i una de final s'han ero­si­o­nat a mesura que els eri­gits en guar­di­ans del text cons­ti­tu­ci­o­nal n'han anat res­trin­gint la inter­pre­tació. I han aixe­cat murs per limi­tar i fixar sense mati­sos la lite­ra­li­tat dels arti­cles. Com el 150.2, el que diu que l'Estat pot trans­fe­rir o dele­gar als ter­ri­to­ris matèries de com­petència espa­nyola i que veus auto­rit­za­des com la de Javier Pérez Royo i Fran­cisco Rubio Llo­rente veien com la via d'entrada per auto­rit­zar un referèndum a Cata­lu­nya. Una porta que el Congrés, de la mà del PP i del PSOE, s'ha encar­re­gat de tapiar més d'una quin­zena de vega­des. I a còpia de tapo­nar camins, la Carta Magna s'ha anat empe­ti­tint. Con­ce­buda com un punt de tro­bada, ha aca­bat con­ver­tida en coti­lla incòmoda que no deixa res­pi­rar. I de la qual un es vol des­em­pa­lle­gar.

En l'ope­ració diàleg –diguin-li façana–ini­ci­ada pel govern esta­tal, con­sis­tent a rebai­xar el to i insis­tir a voler par­lar, sense dir exac­ta­ment de què, la vice­pre­si­denta espa­nyola, Soraya Sáenz de San­ta­maría, accep­tava fa uns dies abor­dar “amb prudència”la reforma de la Cons­ti­tució. Això vol dir deba­tre més aviat poc i en tot cas mai perquè els cata­lans puguin deci­dir el seu futur. Tota reforma serà, sens dubte, res­tric­tiva. I hi ha encara qui ho aplau­deix. Com l'ani­ver­sari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia