Opinió

Ara torno

Ben alt i ben lluny

“Sempre hi ha forces que estiren cap avall, en aquesta vida”, deia Valor

Lle­geixo una entre­vista a Laia Ortiz, ter­cera tinenta d'alcalde del govern d'Ada Colau a l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona per ICV. Em crida l'atenció el titu­lar que trobo al compte d'El Crític a Twit­ter i deci­deixo lle­gir-la sen­cera per inter­pre­tar-la en tot el con­text. El con­tin­gut és poc relle­vant, de retòrica innòcua. Però el titu­lar, posat en con­text, és aquest: “Eres inde­pen­den­tista als 18 anys. Ara, ja no?”, li pre­gun­ten. I res­pon: “Ara no és la meva pri­o­ri­tat política. M'he allu­nyat de l'inde­pen­den­tisme per diver­sos motius. Pri­mer, perquè no m'agrada aquest punt d'essen­ci­a­lisme –que reco­nec que només he vist en una part del movi­ment inde­pen­den­tista–, del sen­ti­ment de creure's millors que els altres, d'un punt de supre­ma­cisme.” D'entrada, sorprèn que en el moment de la història en què hi ha tants motius per fer-se inde­pen­den­tista que ha arri­bat a ser un movi­ment majo­ri­tari, algú agafi el camí política­ment con­trari. I després, és de mio­pia política o d'auto­jus­ti­fi­cació con­fon­dre la lluita per poder ser cata­lans amb una acti­tud de ser millor que els altres.

L'inde­pen­den­tisme català no és una qüestió de millors i pit­jors o de supe­ri­ors i infe­ri­ors, és una qüestió de dig­ni­tat. Encara que no fos sobre la situ­ació actual, ja ho va dir fa anys el gramàtic i intel·lec­tual valencià Enric Valor: “Sem­pre hi ha for­ces que esti­ren cap avall, en aquesta vida. Tu apunta ben alt, i ben lluny, i encara faràs curt i baix.” En aquesta frase hi ha con­tin­gu­des les dues grans for­ces del procés inde­pen­den­tista: haver-se cen­trat en el fet de poder votar i que és un pro­jecte polític i social posi­tiu. O sigui, esti­rar cap amunt en un con­text que estira cap avall. Volem votar en un con­text espa­nyol que dóna per fet que la gent està can­sada de votar. Ho van deci­dir perquè per dues vega­des van ser incapaços de tei­xir majo­ries per gover­nar, i van evi­tar ter­ce­res elec­ci­ons de manera igno­mi­ni­osa dient que no era just que els espa­nyols hagues­sin de tor­nar a votar. Però no és que la gent esti­gui can­sada de votar, està can­sada que el que vota no ser­veixi per a res.

L'altra força és la posi­ti­vi­tat de la pro­posta: la pos­si­bi­li­tat d'un país inde­pen­dent. Res a veure amb la inèrcia política actual, en què les pro­pos­tes es basen a dema­nar el vot per fer fora o perquè no vin­guin els altres. Això no du enlloc. Pot fer gua­nyar elec­ci­ons, però política­ment i soci­al­ment és empo­bri­dor. Hi ha l'exem­ple explícit d'aque­lla cam­pa­nya soci­a­lista de Si tu no vas, ellos vuel­ven. Van gua­nyar aque­lles elec­ci­ons, però on és ara el PSOE/PSC? I on és Espa­nya? El pro­jecte inde­pen­den­tista també és tren­car amb aquesta inèrcia embru­ti­dora i empo­bri­dora.

Lla­vors, la pre­gunta és: Això és supre­ma­cisme o és apun­tar ben alt i ben lluny? Pensa-t'ho, Laia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia