Passat vital

La història també ser­veix per recor­dar el prin­cipi que no hi pot haver un estat sense nació. La història del peri­o­disme, en con­cret, és el tes­ti­moni d'un pas­sat col·lec­tiu que ens espe­rona a enfor­tir els valors del nos­tre poble: llen­gua; cul­tura; pri­ma­cia de les lli­ber­tats i d'un dret pri­vat que sem­pre ha garan­tit la igual­tat dins el matri­moni; aco­lli­ment a tot­hom qui ve de fora; volun­tat de tre­ball en un ter­ri­tori amb escas­sos recur­sos natu­rals. Són trets de la iden­ti­tat cata­lana reflec­tits en els mit­jans de comu­ni­cació des dels ini­cis de la premsa periòdica a Cata­lu­nya, el 1641. Plau cons­ta­tar que cada cop més el pas­sat periodístic català és objecte d'estudi i de difusió. Dilluns vinent, 9 de gener, el Palau de la Gene­ra­li­tat aco­llirà la pre­sen­tació de la Història del peri­o­disme de Cata­lu­nya, diri­gida per Fran­cesc Canosa. És una obra de diver­sos autors, amena i atrac­tiva, escrita en l'estil dels arti­cles de divul­gació, dis­se­nyada a la manera de les revis­tes il·lus­tra­des amb talent, amb docu­ments gràfics valu­o­sos. Són tres volums hete­ro­ge­nis pel que fa a rigor i qua­li­tat. Posa a l'abast d'un públic ampli –i posa al dia– part dels conei­xe­ments enci­clopèdics de Giva­nel, Tasis i Tor­rent, apro­fun­dits pels tre­balls que enlles­teix Jaume Gui­lla­met amb cura i exigència. El pas­sat és vital per aca­rar rep­tes de l'ave­nir. El peri­o­disme ha de recu­pe­rar la seva antiga funció de consciència crítica i revul­siva de la soci­e­tat, objec­tiu menys­tin­gut ara per par­tits polítics i uni­ver­si­tats.