Demència digital

Aquesta és l'expressió que fa ser­vir Man­fred Spit­zer per refe­rir-se a les noves pato­lo­gies deri­va­des de les noves tec­no­lo­gies. I no ho diu un nostàlgic tra­bu­caire o un neo­ru­ral enfa­dat amb el segle XXI. Perquè Man­fred Spit­zer és un catedràtic de psi­quia­tria, espe­ci­a­lista en neu­ro­lo­gia, direc­tor d'una clínica psi­quiàtrica a Stutt­gart i reco­ne­gut neu­ro­e­du­ca­dor.

En una recent entre­vista, ens for­neix de dades científiques sobre allò que haig de supo­sar que molts ja coneixíem intuïtiva­ment. En vol­dria des­ta­car les següents: a) Trans­for­ma­ci­ons neu­ro­nals, en nega­tiu, d'“avenços” digi­tals.

Efec­ti­va­ment, és de lògica –i així es cor­ro­bora pel que fa a con­ne­xi­ons neu­ro­nals– que a més uti­lit­zació de sis­te­mes de càlcul, d'auto­cor­rec­tors o de GPS, més dava­llada en les habi­li­tats del cer­vell, el qual va aco­mo­dant-se a aques­tes noves for­mes d'indolència. Però no es tracta només de dis­mi­nució de conei­xe­ments matemàtics, gra­ma­ti­cals o geogràfics; es tracta també de minva de memòria, de sen­si­bi­li­tat, de relació social, etc. Per exem­ple, a la mun­ta­nya, ja no cal recor­dar camins, ni fixar-se en acci­dents geogràfics, ni en fites, ni en l'altura del sol, ni en la molsa dels arbres a efec­tes d'ori­en­tació nord-sud, ni etc., etc. La màquina ja ens por­tarà al lloc... b) “Com més pan­ta­lles, menys empa­tia.” Això afirma el científic esmen­tat, recol­zant-se en un gran estudi amb milers d'ado­les­cents. La raó és ben clara. “ Si el nen o el jove basa les rela­ci­ons soci­als en les pan­ta­lles, no entendrà bé les emo­ci­ons dels altres perquè no aprèn a des­co­di­fi­car expres­si­ons faci­als, inter­pre­tar la melo­dia d'una veu; els ges­tos.... i no pot apren­dre a empa­tit­zar.” c) Dis­mi­nució de la força de volun­tat. Efec­ti­va­ment, l'apre­nen­tatge es basa en l'error, en la digestió de tota la infor­mació que els errors ens apor­ten, de la qual cosa en neix la força de volun­tat per a superar-ho i l'orgull d'haver-ho asso­lit. I, és clar, la pan­ta­lla no s'equi­voca. d) La fal·làcia de la com­petència tec­nològica. Està molt estesa i par­teix de la pre­missa que no cal el conei­xe­ment, sinó la com­petència tec­nològica per pouar-lo de Goo­gle. Però això és fron­te­rer amb l'absurd perquè qui prèvia­ment no sap, tam­poc no sap què pre­gun­tar a Goo­gle.

En defi­ni­tiva, i com diu Spit­zer, “de natu­ral, els nens volen jugar a fut­bol o can­tar. Però l'entorn no ho faci­lita i s'acos­tu­men a les pan­ta­lles. I les pan­ta­lles danyen el seu desen­vo­lu­pa­ment neu­ro­nal i estan dar­rere de pro­ble­mes com la depressió, tras­torn de dèficit d'atenció, insomni, difi­cul­tats en la presa de ris­cos, obe­si­tat, etc.”