Turistes

Les comar­ques giro­ni­nes han batut un rècord històric. Per pri­mera vegada hem rebut més de cinc mili­ons de turis­tes. Exac­ta­ment 5.094.073. Davant una xifra tan pre­cisa i con­creta, sem­pre es plan­te­gen molts dub­tes sobre com es cal­cula. Després d'escol­tar expli­ca­ci­ons, es veu que aquesta i altres dades sur­ten d'un poti-poti amb una mica de tot: visi­tes als museus, a les ofi­ci­nes de turisme, línies de mòbil, com­pres amb tar­ge­tes, enques­tes a esta­bli­ments, als matei­xos turis­tes… Vaja, una mica una versió pri­me­renca del famós big data, aquest sis­tema d'emma­gat­ze­matge, pro­ces­sa­ment i anàlisi de dades que segons diuen ja és la pana­cea a l'hora de pre­dir patrons de com­por­ta­ment i tendències. Dei­xant de banda els dub­tes sobre com es fa per posar una xifra exacta al nom­bre de visi­tants que venen a casa nos­tra, la bona notícia és que l'any pas­sat va ser un bon any per al sec­tor. Com a mínim millor que l'ante­rior. Segu­ra­ment no per a tot­hom, perquè sem­pre hi ha una cara i una creu. La cara pot ser que s'ha recu­pe­rat el turisme rus i aug­menta el nord-ame­ricà, i la creu, que ha bai­xat el francès i que l'aero­port no sem­bla tocar fons. Sigui com sigui, això del turisme s'assem­bla cada vegada més al rècord Guin­ness, que sem­pre ha d'anar a més. Evi­dent­ment, res a dir al fet que el sec­tor turístic vagi a l'alça. És indis­cu­ti­ble que és bo per a la nos­tra eco­no­mia. Una altra cosa és que ens pre­nem l'objec­tiu de créixer sense parar com l'únic, com si es tractés d'apro­var el curs. Quan l'exa­men que ha de pre­o­cu­par i que hem de superar amb nota és el del model turístic que volem per no aca­bar morint d'èxit. Hi ha ciu­tats que ja han plan­te­jat limi­tar l'entrada de turis­tes per l'impacte que té sobre el seu patri­moni i sobre la qua­li­tat dels ser­veis, total­ment col·lap­sats. Molts pen­sa­ran que tant de bo, morir d'èxit. Però seria molt trist que haguéssim d'aca­bar de la mateixa manera. Que haguéssim de posar-hi límits. Pot­ser abans d'això el que s'ha de fer és posar-hi seny. Tots ple­gats. Des del sec­tor, fins a l'admi­nis­tració i els matei­xos turis­tes. I de seny, en falta molt. Pen­sem massa en els bene­fi­cis a curt ter­mini i massa poc en les con­seqüències a llarg ter­mini, en l'herència que dei­xa­rem tots ple­gats men­tre con­ti­nuem fent de turis­tes d'una manera desor­de­nada sense pen­sar en com poden con­viure sense fer-se mal el turisme i les des­ti­na­ci­ons que el reben.