Bicicletes poc figuerenques

Ni mai que fos­sin las del verano de Fernán Gómez. L'ús de la bici­cleta a la capi­tal empor­da­nesa és dis­cret: els usu­a­ris habi­tu­als –habi­tu­als– ens reco­nei­xem tots. No hi ha ni un metre de car­ril bici, i aquesta omissió con­sis­to­rial n'afa­vo­reix, segur, un ús tan esqui­fit. Res, doncs, del dubte de si pri­mer l'ou o la gallina. La cir­cu­lació de Figue­res, com en la majo­ria de viles, està con­ce­buda per als cot­xes, les motos i els via­nants. Les direc­ci­ons, gai­rebé totes úniques –el ciclista uni­ver­sal ja sap què sig­ni­fica això–, obe­ei­xen a l'obsessió pels cot­xes: a vega­des per faci­li­tar-los la vida i la cir­cu­lació, i d'altres per fer-los-les impos­si­bles i pro­vo­car des­es­pe­ració al volant. Els via­nants van ven­cent reticències ances­trals i cada vegada dis­po­sen de més car­rers i pla­ces “lliu­res de cot­xes” (no pas de motos). I els ciclis­tes? De moment, els escas­sos efec­tius han d'enco­ma­nar-se a sant Job, i als que, en potència, podrien ani­mar-se a peda­lar per ara res els ho faci­lita. Tot i aquest pano­rama, un par­tit de l'opo­sició con­sis­to­rial demana que es nor­ma­ti­vitzi el com­por­ta­ment dels esca­dus­sers ciclis­tes. Matar mos­ques a cano­na­des? Sor­tir com sigui al diari? L'argu­ment: si ells a la car­re­tera volen res­pecte auto­mo­bilístic, a la ciu­tat l'han de prac­ti­car cap als via­nants. Res a dir. Però Figue­res no és pas Bar­ce­lona, on diu que uns pocs des­a­pren­sius amb moun­tain bike fan eslàlom esqui­vant velle­tes de fèmur pre­cari. Per què, abans del car­net i el cer­ti­fi­cat mèdic del ciclista, i l'asse­gu­rança, la matrícula i la ITV de la bici, no pro­po­sen aten­dre els peda­lai­res efec­tius i ani­mar els pre­dis­po­sats? Que no recor­den allò de la sos­te­ni­bi­li­tat, la salut a través de l'exer­cici i les altres mera­ve­lles de l'art de peda­lar?

Vinga, fem-los pro­pos­tes. Raci­o­na­lit­zar direc­ci­ons úniques per tal que el ciclista, per recórrer 200 m, no hagi de res­se­guir un labe­rint per mitja ciu­tat. (Per fer la vida impos­si­ble als cot­xes és més sen­zill pro­hi­bir-los la cir­cu­lació pel cen­tre. O, ara que la vora­ci­tat recap­tatòria és tan del dia, optar pel fil­tre lon­di­nenc: cobrar-los “l'impost de con­gestió”.) Seguim. Reser­var algun car­ril bici –repe­tim: no n'hi ha ni un metre– per no moles­tar ni els reis de la vorera ni els monar­ques de l'asfalt o la llam­borda. I encara: la nor­ma­tiva de molts muni­ci­pis per­met cir­cu­lar vehi­cles sense motor a menys de 10 km/h per les vore­res; ha estat pen­sada per a cot­xets de cri­a­tura i cadi­res de rodes, però no s'hi poden aco­llir els ciclis­tes si us plau per força res­pec­tu­o­sos?