Amorals

Uti­lit­zar la malal­tia d'un fill com a argu­ment per jus­ti­fi­car alguna neces­si­tat econòmica vin­cu­lada amb la cri­a­tura es pot enten­dre per­fec­ta­ment quan l'únic objec­tiu és la recerca de millors pos­si­bi­li­tats de curació del menor. Pres­su­po­sem tots el pudor que s'ha de superar i com de des­es­pe­rat has d'estar per dema­nar públi­ca­ment ajuda. Per això mateix el fet de lucrar-se amb la malal­tia d'un fill amb el cinisme i atre­vi­ment amb què ho varen fer Fer­nando Blanco i Mar­ga­rita Garau, pares de la Nadia, ens va sem­blar, a tot ple­gats, d'una immo­ra­li­tat difícil de pair. Però si la història ja era de per si lamen­ta­ble, ara l'hor­ror que envolta aquesta nena s'amplia: en el mate­rial informàtic requi­sat per la poli­cia que tenia el pare de la cri­a­tura, hi podria haver imat­ges de caràcter sexual pro­ta­go­nit­za­des per la menor. Segons sem­bla, el jutge està estu­di­ant si les foto­gra­fies de dife­rents arxius de diver­sos lla­pis de memòria pro­pi­e­tat del pare poden supo­sar algun delicte d'ela­bo­ració i tinença de por­no­gra­fia infan­til, exhi­bi­ci­o­nisme i pro­vo­cació sexual. Déu n'hi do!

A aquests alçades de l'auca, saber que la mal­dat es pot emmas­ca­rar de mil mane­res no ens és nou. Tots tenim pre­sents per­so­nat­ges que, sota una apa­rença de bones mane­res, com­pli­ci­tat fictícia i som­riure fals, han anat repar­tint bilis o fent-nos el llit amb tota impu­ni­tat i sense cap con­seqüència men­tre nosal­tres crèiem que tot allò era sin­cer. En el cas de la Nadia, la mal­dat, el des­ver­go­nyi­ment, la indecència i la immo­ra­li­tat de tot ple­gat no tenen límits.