De set en set
Jaume Miranda
Demà passat es jubila Jaume Miranda, director general de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Durant trenta-set anys, amb autèntica vocació i dedicació de servei públic, ha fet honor a les responsabilitats que se li van encomanar l'any 1980, i ha dotat Catalunya i el seu govern d'un servei modern, eficient, avançat i innovador que ha fet del mapa una eina imprescindible per conèixer el territori i apamar-lo. Miranda ha tingut una mirada àmplia i oberta, ha observat el món i ha tingut clar a cada moment que un servei d'aquestes característiques havia d'estar sempre atent a les innovacions tecnològiques i a l'evolució dels sistemes de georeferenciació, que han viscut una autèntica revolució en les darreres dècades. La seu de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, els seus productes i la seva obra, i la cartoteca com a referència bibliogràfica i històrica han esdevingut una eina imprescindible i un referent internacional. Miranda ha estat sempre conscient que el seu paper era de baula entre els precedents heroics dels geògrafs i geòlegs que des de finals del segle XIX havien començat a atorgar perspectiva científica a aquestes matèries i la continuïtat institucional que s'estableix, des del 1914 fins ara, amb la Mancomunitat de Catalunya i la Generalitat. Potser la síntesi més acurada del que representen els precedents de l'Institut ens la dona el catàleg de l'exposició El mapa com a eina de govern: centenari de la creació dels serveis geogràfic i geològic de Catalunya (1914-2014). Mentre que la recent edició del Gran atles topogràfic de Catalunya a escala 1/25.000 és una bona mostra, només una, de la dimensió actual de l'Institut que ara deixa Jaume Miranda i Canals. Com sempre diu ell, tempus fugit, però l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i Jaume Miranda són una autèntica infraestructura d'estat.
