Sentir-se humans

No em puc ima­gi­nar el des­ar­re­la­ment perquè mai l'he hagut de viure, però no és només la distància el que crema les per­so­nes refu­gi­a­des. “Feu-nos sen­tir humans altra vegada i us demos­tra­rem que res és impos­si­ble”, crida una jove siri­ana als cen­te­nars de milers de per­so­nes que cla­men l'ober­tura de fron­te­res. Sen­tir-se humà o només mer­ca­de­ria ha de ser devas­ta­dor. L'escalf de 300.000 cata­lans és impor­tant però no és sufi­ci­ent quan del que es tracta és de recu­pe­rar la dig­ni­tat, la família, la vida quo­ti­di­ana. Que els cata­lans som soli­da­ris, ja ho sabem. Però ara això va d'exigència i de dig­ni­tat. “Els siri­ans som per­so­nes edu­ca­des i no ens calen diners ni cari­tat, volem viure com vosal­tres.” I tant!