Tirar pel dret

La fis­ca­lia, la gene­ral i la no gene­ral, no deixa de sor­pren­dre'ns amb deci­si­ons que donen fe, amb una clare­dat meri­di­ana, de qui és el que mana, que no és altre que el govern del PP. Va pas­sar amb el 9-N, quan els fis­cals del TSJC no van veure deso­bediència en l'actu­ació del govern i va ser, per impo­sició de la fis­ca­lia gene­ral, que hi va haver canvi de cri­teri. El dar­rer exem­ple ha estat la segona que­re­lla per deso­bediència con­tra Carme For­ca­dell i tres dels qua­tre mem­bres de la mesa con­tra els quals, segons el Cons­ti­tu­ci­o­nal, calia actuar. En una que­re­lla digne de ser objecte de que­re­lla, el fis­cal asse­nyala només com a res­pon­sa­bles del pre­sumpte delicte els dipu­tats inde­pen­den­tis­tes, men­tre que el quart en qüestió se'n lliura perquè no sabia el que feia i perquè la seva for­mació mai ha vol­gut tren­car la uni­tat d'Espa­nya. És una decla­ració política en tota regla que deixa constància un cop més de quina és la vara de mesu­rar de la fis­ca­lia. El mis­satge que envia el PP via fis­ca­lia és ben clar: el pro­blema no és tant el fet de deso­beir com qui deso­be­eix. Per tant, a parer del minis­teri públic el govern espa­nyol no deso­be­eix quan incom­pleix rei­te­ra­da­ment les sentències del Cons­ti­tu­ci­o­nal en el repar­ti­ment del 0,7%. Que ens ho expli­quin.

I tot indica que la cosa encara anirà a més després que el nou fis­cal gene­ral de l'Estat hagi con­su­mat dife­rents relleus a la cúpula de l'estruc­tura fis­cal, com ara Anti­cor­rupció, col·locant-hi afins a la majo­ria con­ser­va­dora i fent fora aquells que podien inco­mo­dar el govern del PP, esquit­xat per nom­bro­sos casos de cor­rupció. El fis­cal José Manuel Maza està dis­se­nyant una fis­ca­lia a la mida de l'exe­cu­tiu del PP sense cap mena de com­ple­xos (només cal veure el cas de Múrcia). Que la fis­ca­lia depen­gui de l'exe­cu­tiu i que regeixi pels prin­ci­pis d'uni­tat d'actu­ació i de dependència jeràrquica no treu que se n'esperi impar­ci­a­li­tat. I això no és el que es desprèn de les dar­re­res actu­a­ci­ons adop­ta­des. I el que és més greu és que ni ho inten­ten dis­si­mu­lar i tiren pel dret.