Desactivant falsos arguments

A par­tir de la pri­mera con­sulta ciu­ta­dana feta a Arenys de Munt el pas­sat dia 13 de setem­bre, ara se n'estan orga­nit­zant d'altres per tot el ter­ri­tori català. Unes quan­tes tin­dran lloc el pro­per dia 13 de desem­bre i d'altres l'any vinent. Par­tint de la base que es tracta d'ini­ci­a­ti­ves pri­va­des sor­gi­des de la soci­e­tat civil i, per tant, al marge dels par­tits polítics, em pre­gunto per què es dóna tanta importància al suport previ que puguin rebre aques­tes con­sul­tes, ni que només sigui de tipus moral, dels ajun­ta­ments.

Si del que es tracta és de posar en evidència que una part remar­ca­ble de la soci­e­tat va bas­tant més avançada que els seus repre­sen­tants polítics, que és evi­dent que hi va, no entenc que s'hagi de donar tanta importància a les opi­ni­ons d'uns regi­dors, ja que sobre un tema com aquests, d'àmbit supra­mu­ni­ci­pal, les opi­ni­ons dels regi­dors hau­rien de tenir la mateixa vali­desa que les dels seus con­ciu­ta­dans.

Per tant, penso que té poc sen­tit donar tanta importància al fet de si un ajun­ta­ment es mos­tra d'acord o en des­a­cord amb la pos­si­bi­li­tat que els seus ciu­ta­dans puguin donar la seva opinió a les urnes. La pri­o­ri­tat ha de ser que el ciu­tadà pugui expres­sar-se lliu­re­ment votant, sigui en el sen­tit que sigui. I si això s'esdevé en un muni­cipi on els regi­dors s'han mos­trat prèvia­ment en con­tra de donar-hi ni que només sigui un suport moral, seran exclu­si­va­ment aquests regi­dors els que s'hau­ran posat en evidència.

En el referèndum pri­vat d'Arenys de Munt, 2.569 per­so­nes (96%) van optar per votar «sí» a la inde­pendència de Cata­lu­nya. La prin­ci­pal objecció pràctica dels con­tra­ris a la cele­bració va ser el baix nivell de par­ti­ci­pació (41%). Són excu­ses de mal paga­dor, ja que la nor­ma­tiva que regula els referèndums d'aquest país no exi­geix un nivell mínim de par­ti­ci­pació. Però per tal de desac­ti­var uns argu­ments tan pobres dels con­tra­ris al fet que la gent pugui opi­nar, supo­sem que en el referèndum d'Arenys hagués anat a votar el 65% del cens, en comp­tes del 41% que es va acos­tar a les urnes. Com que no sabem per quin vot hau­ria optat aquesta franja extra del 24% de votants, supo­sem també que tots hagues­sin optat pel «no». És poc pre­vi­si­ble que hi hagués hagut aquesta una­ni­mi­tat, però tant se val, supo­sem-ho. Doncs bé, els 2.569 vots del «sí» també hau­rien gua­nyat, con­cre­ta­ment amb un 61%. L'argu­ment de la poca par­ti­ci­pació a Arenys queda així del tot desac­ti­vat.