Un no sostingut

Citant Joan Mara­gall. Així va tan­car Fran­cesc Homs el torn final de paraula abans que el seu judici al Tri­bu­nal Suprem quedés vist per a sentència. L'excon­se­ller de la Pre­sidència va lle­gir un simbòlic frag­ment de La patria nueva, publi­cat l'11 de setem­bre del 1902 al Dia­rio de Bar­ce­lona. “–Sois cua­tro ino­cen­tes, cua­tro locos, cua­tro cri­mi­na­les de lesa patria –nos con­tes­tarán, inco­he­ren­te­mente–: pero ¡ay! de voso­tros; por­que noso­tros somos los minis­tros, noso­tros los con­se­je­ros, noso­tros los gene­ra­les, noso­tros los jue­ces (…) A lo cual con­tes­ta­re­mos riendo: –Pues noso­tros somos los que hace­mos patrias nue­vas.” La tria no podia ser més esca­ient, Mara­gall va ser pro­ces­sat per un text en què des­criu una Espa­nya “morta” incapaç de can­viar.

Amb la referència al poeta i el com­promís del cap de files del PDe­CAT a Madrid amb el referèndum es tan­ca­ven tres jor­na­des en què s'ha reproduït el que es va viure fa uns dies al TSJC, amb Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau al banc dels acu­sats. El Suprem tindrà la dar­rera paraula. La covar­dia d'un PP del tot inepte per afron­tar política­ment el procés català ha tras­lla­dat la res­pon­sa­bi­li­tat als tri­bu­nals. Serà el Suprem l'encar­re­gat de deci­dir si inha­bi­lita els qui el govern dels popu­lars ha asse­nya­lat com a res­pon­sa­bles polítics d'una jor­nada històrica en què van par­ti­ci­par més de 2,3 mili­ons de per­so­nes. “És una enorme res­pon­sa­bi­li­tat.” Ho adver­tia Homs: la sentència del 9-N va molt més enllà de l'expre­si­dent i els tres excon­se­llers. Serà la res­posta judi­cial al procés que es viu a Cata­lu­nya i “mar­carà les rela­ci­ons de l'Estat espa­nyol i Cata­lu­nya”. Així ha estat en els dar­rers anys. L'impuls al movi­ment inde­pen­den­tista del PP i les ins­ti­tu­ci­ons de l'Estat ha estat ines­ti­ma­ble. L'empenta defi­ni­tiva va venir amb la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal con­tra l'Esta­tut del 2010.

Casu­a­li­tat o no, Pas­qual Mara­gall citava l'Oda a Espa­nya el dia que el Par­la­ment va apro­var la carta cata­lana. Era el 30 de setem­bre del 2005 i l'ales­ho­res pre­si­dent ento­nava l'“Escolta Espa­nya” dels ver­sos que el seu avi havia escrit el 1898. La rèplica, la que conei­xem. Un no sos­tin­gut en el temps. I que ha aca­bat als tri­bu­nals.