Santa Eugènia de Terés (de Ter és)

Extracte de l'argu­men­tari de la Man­co­mu­ni­tat de Santa Eugènia­Can Gibert adreçat a la Comissió del Nomenclàtor de Girona perquè la nova fron­tissa de Santa Eugènia de Ter sigui bate­jada com a “pas­seig de Núria Terés i Bonet. Veïna euge­nial, edu­ca­dora i llui­ta­dora”. Eldi­moni.com el publica sen­cer.

Núria Terés escri­via a Eldi­moni.com ara fa tretze anys –així ho va recor­dar el pre­si­dent euge­ni­enc, Ramon Macaya, el pas­sat dia de Tots Sants a la parròquia de Santa Eugènia de Ter– que “davant la pos­si­bi­li­tat de nous car­rers i pla­ces penso –afir­mava Terés– que el veïnat hau­ria de fer pro­pos­tes. No s'hi val a quei­xar-se i enut­jar-se davant la pre­ca­ri­e­tat de mol­tes deci­si­ons que no sabem mai qui les acaba pre­nent. No s'hi val a sen­tir-nos dir que el «poble no sap par­ti­ci­par». Pot­ser ens cal fer sen­tir la nos­tra veu, insis­tent, malaia, cre­a­tiva, esti­ma­dora d'un barri que creix i que no es recorda que les dones el van far­cint”.

Estava a punt de fina­lit­zar el mes de novem­bre de 2006 quan a Can Nine­tes es reu­nia per pri­mer cop la comissió tècnica de veïns per al segui­ment del dis­seny de la fron­tissa de Santa Eugènia sor­gida del procés par­ti­ci­pa­tiu. Tres pro­pos­tes con­sen­su­a­des prèvia­ment en diver­ses assem­blees, reu­ni­ons, mapes, estu­dis, etc. eren sobre la taula. Cada alter­na­tiva tenia un parell de defen­sors/es. Eren les apor­ta­ci­ons de Santa Eugènia de Ter a l'Ajun­ta­ment de Girona, a l'àrea d'Urba­nisme. Amb dife­rents mati­sos cap pro­posta reco­llia un vial (ni de ser­veis) al bell mig del nou espai un cop urba­nit­zat. Núria Terés code­fen­sava l'opció que apro­fi­tava en gran mesura els vials exis­tents i només cre­ava el tram que per­metés enllaçar-los per donar con­tinuïtat al vial.

La veri­tat és que, actu­al­ment, la nova fron­tissa la pen­tina una clenxa de quitrà al bell mig, d'una sola direcció i car­ril, que pen­sada única­ment per a ser­veis i urgències ha aca­bat sent uti­lit­zada per tota mena de vehi­cles per estal­viar-se així el semàfor del car­rer de les Agu­des/plaça del Barco, uns poquíssims metres més enda­vant. La nova fron­tissa de Santa Eugènia, pura perifèria de Girona, va ser bate­jada amb traïdoria amb el nom de “pas­seig de Santa Euge­nia” (sense l'accent obert) quan estàvem en aquell procés par­ti­ci­pa­tiu. Un cop eli­mi­nat pel ple de l'Ajun­ta­ment de Girona del pla gene­ral d'orde­nació urbana –el 2011, a ini­ci­a­tiva de Terés– el pre­vist vial sobre les hor­tes euge­ni­en­ques i sal­ten­ques que pre­te­nia enllaçar aque­lla fron­tissa dis­se­nyada des dels des­pat­xos i que cre­ua­ria els horts i els aixa­fa­ria fins a la Nestlé, aque­lla beneïda reserva fran­quista, emprada per apar­car i dei­xada de la mà de Déu i de les bri­ga­des muni­ci­pals, va aga­far la forma amb què ja la fruïm fa un any. Segu­ra­ment que l'esclat de la bom­bo­lla immo­biliària va fer la seva feina en no afe­gir més totxo en el sec­tor, però el que sí que és cert és que la denúncia de l'AV en forma d'al·legació for­mal –2001– con­tra aquell fra­cas­sat vial i rei­vin­di­cant un parc per a un sec­tor espe­ci­al­ment den­sa­ment poblat també va aju­dar. Després, amb la Núria tot va venir rodat.

No obli­dem que la nova fron­tissa neix i pro­te­geix les hor­tes, defen­sa­des afer­ris­sa­da­ment per Terés; con­ti­nua amb un espai comu­ni­tari que és un luxe al bell mig d'un paratge inhòspit gene­rat en anys d'espe­cu­lació –abans de 1979 i després, també–; enllaça així amb la rotonda que ens ager­mana amb Salt i que recent­ment hem vist bate­jada per Girona com a “rotonda del Tren d'Olot”, i pas­seja ja en el terme muni­ci­pal sal­tenc fre­gant l'escola Mont­fal­gars i la bibli­o­teca esco­lar Mont­fo­llet –on Terés expli­cava con­tes, i per­ta­nyia al seu club de lec­tura–; prop del #Bloc­Salt que va ser part de l'exem­plar “obra social” de la PAH; fent-nos arri­bar fins al parc hos­pi­ta­lari Martí i Julià, on tre­ba­llava Núria com a pro­fes­sora-tutora de l'hos­pi­tal de dia per a ado­les­cents amb tras­torns men­tals del Santa Cate­rina.

Una parada de la Giro­cleta no seria sobrera a la nova fron­tissa: “Estació Núria Terés...” Pen­seu-hi. La fol­raríem de lla­ne­tes de mil colors i la man­tindríem sexy, de tal manera que més d'un gironí dei­xa­ria la màquina –com ano­me­nava la bici en Joan Ven­drell– en aquesta estació encara que després hagués de tor­nar a casa cami­nant fins a l'altra punta de la metròpoli. Mai no fal­ta­rien flors viro­la­des entre les bici­cle­tes allà esta­ci­o­na­des. Les veïnes i el veïns, les ami­gues i els amics man­tindríem la pri­ma­vera eterna. D'hortènsies no n'hi fal­ta­ran.