L'art de marejar la perdiu

L'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona va orga­nit­zar ahir a la tarda el debat Quin cen­tre d'art con­tem­po­rani volem?. Quina gràcia: fa una dècada que anem donant vol­tes a la mateixa pre­gunta. I quina pena: els gover­nants de la ciu­tat, soci­a­lis­tes, con­ver­gents i ara comuns, han estat incapaços de res­pon­dre-hi. D'això, en llen­guatge popu­lar, se'n diu mare­jar la per­diu. D'interès real per tenir un cen­tre d'art con­tem­po­rani potent, digne d'una ciu­tat com Bar­ce­lona, no n'hi ha hagut mai. No hi és ni ara que almenys té seu, la Fabra i Coats. Seu sí, direc­tor no. I un pro­grama que no saps mai per on et sor­tirà. El sec­tor està car­re­gat de raons per rece­lar per­ma­nent­ment de les polítiques d'arts visu­als. D'esquer­res, de dre­tes o del més enllà, ni fan ni dei­xen fer.