L'arrodoniment del triangle

Els millors moments són els que, sent apa­rent­ment sen­zills, t'evo­quen imat­ges, olors, sabors... records, en defi­ni­tiva, que són la millor com­pa­nyia en el trànsit per la vida i que fan més con­for­ta­ble la quo­ti­di­a­ni­tat. Però han de ser sobre­tot això, moments sen­zills, natu­rals. Jo, d'aquests moments, en tinc un que fa que em retrobi amb totes les coses bones, que em retorna del bro­git del dia a dia cap al con­fort de les coses de tota la vida. És quan em truca la meva mare i em pre­gunta: «Vin­dreu diu­menge? Què vol­dreu per dinar?» En els mals moments, aquest mis­satge, sem­pre el mateix, m'ha res­ca­tat dela tris­tesa o de la des­es­pe­rança. En els bons, em con­vida al goig de la repe­tició, del retro­ba­ment, de les coses que hau­rien de ser per sem­pre encara que sabem que algun dia dei­xa­ran de ser-ho tan sols perquè el temps passa, però només perquè els temps passa. I, sí, el gran moment sem­pre és quan som tots a taula a punt per gau­dir dels cui­nats que un dia van ser de l'àvia i avui són de la mare. Cui­nar per a la gent que s'estima, si el que s'estima també és el fet de cui­nar, és un goig insu­pe­ra­ble. Jo he inten­tat here­tar-ho i els meus millors moments amb amics sem­pre han estat al vol­tant d'una taula, i els més insu­pe­ra­bles són quan he estat jo qui ha cui­nat per a ells. La feina de cui­nar és la més agraïda del món quan et retorna en forma de moments de feli­ci­tat col·lec­tiva. És insu­pe­ra­ble. He pen­sat en tot això perquè fa qua­tre dies que el Celler de Can Roca ha rebut la ter­cera estre­lla Mic­he­lin. Sé que és un premi just i llar­ga­ment meres­cut. Però amb aquesta estre­lla o sense, al res­tau­rant dels ger­mans Roca sem­pre t'hi sents com a casa. I no és cap exa­ge­ració. Per com són ells, per com han dut la tra­dició fami­liar de la cuina al màxim expo­nent gas­tronòmic sense dei­xar de ser d'on són i com són. En Joan, en Josep i en Jordi estan fets del mate­rial amb què es fan les bones per­so­nes i són l'exem­ple que pot­ser la qua­dra­tura del cer­cle és impos­si­ble, però no l'arro­do­ni­ment del tri­an­gle. L'emoció de tru­car al Celler de Can Roca per reser­var taula no és gens dife­rent de la de la tru­cada de la mare: «Què vol­dreu per dinar?»