Brunyol o bunyol

El Gremi de Fle­quers de les comar­ques giro­ni­nes ha posat en marxa una cam­pa­nya ben simpàtica que con­sis­teix a inten­tar que els ciu­ta­dans es defi­nei­xin i diguin si s'ha de dir bunyol o bru­nyol. Es tracta d'una ini­ci­a­tiva que s'ha emmar­cat dins la Set­mana del Comerç que aquests dies pretén rei­vin­di­car el paper del sec­tor comer­cial català. A través d'un seguit d'acti­vi­tats, durant tota aquesta set­mana s'ha inten­tat refle­xi­o­nar, deba­tre i donar a conèixer un dels sec­tor que for­men part de l'ADN del nos­tre país. I és en aquest con­text que hem cone­gut que Girona és, de les ciu­tats grans de Cata­lu­nya, la que té més boti­gues per habi­tant. És una dada més entre les mol­tes que for­men part d'un cens comer­cial que s'ha rea­lit­zat per pri­mera vegada. El que sorprèn és que una de les prin­ci­pals con­clu­si­ons de l'estudi diu que més del 90% dels comerços es tro­ben dins els nuclis urbans de les nos­tres pobla­ci­ons. Aquesta dada des­munta la tesi que deter­mi­nats sec­tors defen­sen des de fa temps en el sen­tit que s'està tren­cant el model comer­cial català; que l'allau de grans superfícies està con­ver­tint en deserts els cen­tres comer­ci­als de les pobla­ci­ons. Però ara resulta que les dades demos­tren que pot­ser la rea­li­tat no és ni ben bé aquesta, ni tan dramàtica com ens l'han plan­te­jat en mol­tes oca­si­ons. És una bona notícia que con­trasta, però, amb una rea­li­tat ben pal­pa­ble com la del tan­ca­ment de boti­gues, ja sigui per l'aug­ment dels llo­guers, perquè no hi ha ningú dis­po­sat a con­ti­nuar el negoci o, sen­zi­lla­ment, perquè aquest no ha fun­ci­o­nat. Avui, anar a fer un volt pel cen­tre és anar a fer una des­co­berta de què hi ha o de què no hi ha. El que de moment con­ti­nuem tro­bant són els comerços de grans cade­nes que no sola­ment serà difícil que tan­quin, si més no a mitjà ter­mini, sinó que actuen de pol d'atracció. La seva presència i el públic que atra­uen bene­fi­cia el comerç tra­di­ci­o­nal que hi ha al vol­tant. El pro­blema és per a aquells comerços allu­nyats, encara que sigui pocs metres, d'aquesta zona de con­fort. Aquí és on s'han de con­cen­trar els esforços. Per acon­se­guir que aquesta trama urbana que segons les dades encara con­serva la major part de les boti­gues, no es limiti a qua­tre car­rers mal comp­tats. Això passa per fer que el comerç de pro­xi­mi­tat sigui prou atrac­tiu, que vol dir adap­tar-se a les noves deman­des dels ciu­ta­dans. I aquí encara hi ha camí per córrer.