Escòcia no renuncia al seu futur

El Par­la­ment escocès ha des­a­fiat Lon­dres votant a favor de dema­nar un segon referèndum per a la inde­pendència, i, més enllà de la dis­crepància con­tun­dent expres­sada per la pri­mera minis­tra, The­resa May, el govern britànic no ha ence­tat cap guerra bruta ni ha espe­ro­nat els tri­bu­nals en con­tra. Res a veure, prou que ho sabem, amb l'acti­tud del govern espa­nyol en relació amb el procés sobi­ra­nista de Cata­lu­nya. No obs­tant això, aquesta vegada les coses seran molt més difícils per als esco­ce­sos, tenint en compte que la salu­da­ble per­mis­si­vi­tat democràtica exhi­bida per l'ante­rior pri­mer minis­tre, David Came­ron, ha estat subs­tituïda per la rotunda nega­tiva de May, amb l'argu­ment que men­tre durin les nego­ci­a­ci­ons del ‘Bre­xit' no es pot debi­li­tar la posició britànica.

Els naci­o­na­lis­tes esco­ce­sos tenen motius per sen­tir-se dece­buts amb el govern britànic perquè a con­seqüència del ‘Bre­xit' Escòcia es podria veure arros­se­gada a l'exclusió euro­pea. Jus­ta­ment aquest va ser un dels prin­ci­pals argu­ments de la cam­pa­nya del pri­mer referèndum, quan el govern de Came­ron insis­tia que si Escòcia se sepa­rava del Regne Unit s'arris­cava a que­dar fora de la UE. A més, d'ales­ho­res ençà el suport ciu­tadà a la inde­pendència ha aug­men­tat fins al cin­quanta per cent. Men­tres­tant, el pro­ce­di­ment per posar en marxa un segon referèndum, qui sap si de manera uni­la­te­ral, s'ha ini­ciat de forma escru­po­losa, a través de la cam­bra baixa, on estan repre­sen­tats els interes­sos de tots els ciu­ta­dans i després d'una votació que va aca­bar amb 69 vots a favor i 59 en con­tra. La pri­mer minis­tra Nicola Stur­geon ho ha dei­xat ben clar: “El futur d'Escòcia no pot ser impo­sat, ha de ser una elecció dels esco­ce­sos.”