Tretze tuits amb presó

Tretze comen­ta­ris al Twit­ter sobre la mort de l'almi­rall fran­quista Car­rero Blanco li han val­gut a una jove estu­di­ant d'història de Múrcia una con­demna d'un any de presó i set d'inha­bi­li­tació abso­luta per delicte d'humi­li­ació a les vícti­mes del ter­ro­risme. Els magis­trats de l'Audi­en­cia Naci­o­nal ente­nen que les piu­la­des de Cas­san­dra Vera supo­sen “menys­preu, des­honra, descrèdit, burla i afront” a “per­so­nes que han patit la urpada del ter­ro­risme i als seus fami­li­ars”. Ens tro­baríem, vista la sentència, davant una col·lisió del dret fona­men­tal a la lli­ber­tat d'expressió i el dret a l'honor i la dig­ni­tat de les vícti­mes, però no és així, perquè la sala el que ha fet és posar al mateix sac el pre­si­dent del govern del gene­ral Franco i les vícti­mes del ter­ro­risme. I, senyors magis­trats, ja em dis­cul­pa­ran però no es tracta ni de bon tros del mateix. O no recor­den el con­text i les cir­cumstàncies de la mort de l'almi­rall? No recor­den que veníem de qua­ranta anys de dic­ta­dura? Fins i tot la neta de Car­rero Blanco ha con­si­de­rat la con­demna un dis­ba­rat! El cas de la Cas­san­dra no és l'únic que ha arri­bat als tri­bu­nals i és con­seqüència de l'apli­cació, regres­siva en la majo­ria dels casos, d'unes nor­mes apro­va­des pel legis­la­dor per a unes situ­a­ci­ons con­cre­tes. El delicte de l'enal­ti­ment al ter­ro­risme es va endu­rir l'any 2000 en plena ofen­siva con­tra ETA i el seu entorn, i el mateix es va fer el 2015, aquest cop per l'espi­ral de violència ter­ro­rista giha­dista. I què tenen a veure les piu­la­des sobre Car­rero Blanco amb tot això? Que un comen­tari a les xar­xes soci­als pugui ser de mal gust i con­dem­nat soci­al­ment –no és el cas dels de la jove mur­ci­ana– no jus­ti­fica la uti­lit­zació del dret penal. Poden fer més o menys gràcia, però es merei­xen una pena de presó? On queda el dret a la lli­ber­tat d'expressió? Sentències com la dels tuits de Car­rero Blanco fan sal­tar les alar­mes sobre la volun­tat des de certs esta­ments d'aco­tar la lli­ber­tat d'expressió a les xar­xes soci­als, en aquest cas sota l'argu­ment d'una qüestió tan sen­si­ble com el ter­ro­risme, ins­tal·lant-se un clima de repressió.