Una manta prou gran

Com si no fos prou trista la pobresa en ella mateixa, en molts casos duu asso­ci­ada una doble con­demna en forma de dife­rents malal­ties: obe­si­tat, depressió, dolors crònics, ansi­e­tat... Si tenim la cer­tesa que el nivell soci­o­e­conòmic té una relació clara amb el fet de patir o no aquests i altres tras­torns, com a soci­e­tat tenim l'obli­gació d'estruc­tu­rar tot un sis­tema de suport als més des­a­fa­vo­rits. Els experts apun­ten a la inversió en polítiques de pre­venció perquè tenen una eficàcia con­tras­tada i, a la llarga, són ren­di­bles. Tenen raó, però tam­poc no podem dei­xar de banda l'apar­tat assis­ten­cial, cada cop més dete­ri­o­rat. No es tracta d'apu­jar la manta i des­co­brir els peus. Sinó de fer la manta més gran. Com sigui.