No oblidem el 14 d'abril

El 14 d'abril vinent com­me­mo­rem el 86è ani­ver­sari de la pro­cla­mació de la II República, una efemèride que passa massa des­a­per­ce­buda. Sem­bla com si no tinguéssim més remei que accep­tar el desen­llaç d'una tran­sició que ens ha dei­xat un lle­gat con­ta­mi­nat de fran­quisme sociològic i una monar­quia impo­sada que s'ha vist que per a l'única cosa que ser­veix és per des­ti­nar-hi una gran par­tida de l'erari públic que es podria des­ti­nar a altres pri­o­ri­tats. Fem la gara-gara a la monar­quia i per­dem la memòria d'una gent que va llui­tar per inten­tar can­viar un país a la recerca dels ide­als de justícia, igual­tat i lli­ber­tat, i que es va enfron­tar a uns poders fàctics que actu­a­ven impu­ne­ment i que van apro­fi­tar la situ­ació inter­na­ci­o­nal de pre­guerra per ges­tar el cop d'estat fei­xista i posar fi a la lega­li­tat i la democràcia. Sabem el que va venir després i que nou dècades més tard molts des­cen­dents de les vícti­mes encara bus­quen on van ser enter­rats els seus fami­li­ars i no han acon­se­guit que es revi­ses­sin les con­dem­nes i, si es vol justícia, s'ha de recórrer a l'argen­tina... i ja està tot dit. A Lla­gos­tera, des de fa uns anys, se cele­bra l'ani­ver­sari de la II República, amb uns actes molt emo­tius. Diu­menge vinent, a la plaça de l'Exili hi haurà una can­tada popu­lar de cançons de pro­testa en record de Miguel Hernández, i al cemen­tiri es farà una ofrena flo­ral al monu­ment dels repre­sa­li­ats pel fran­quisme. I encara, el 6 de maig, es va al cemen­tiri de Girona per home­nat­jar les per­so­nes afu­se­lla­des. L'Ajun­ta­ment de l'Entesa va ini­ciar aquests actes de memòria, pri­mer amb unes jor­na­des sobre la guerra civil, que es van cele­brar del 2002 al 2005, i a par­tir d'aquí, l'acte de record que des del 2008 orga­nitza l'Asso­ci­ació per a la Recu­pe­ració de la Memòria Històrica de Lla­gos­tera (ARMH), que pre­si­deix Eugènia Riera, neta de l'exal­calde Eugeni Gurnés Bou, afu­se­llat pels fran­quis­tes el 1943. L'ARMH va néixer amb l'espe­rit de res­ti­tuir la memòria i la dig­ni­tat d'una gene­ració d'homes i dones repu­bli­cans, i la seva història silen­ci­ada. Entre altres prin­ci­pis, es recorda que “només es per­den les bata­lles que s'aban­do­nen”. L'Ajun­ta­ment, que sem­pre dona suport a la com­me­mo­ració, ha apro­vat dedi­car un espai públic a la memòria d'Eugeni Gurnés, com a símbol de tots els lla­gos­te­rencs assas­si­nats aca­bada la guerra. Seria de justícia que a tots els muni­ci­pis hi hagués un acte de memòria cada 14 d'abril.