La violència que es multiplica

Poques hores després que l'home en teo­ria més ben infor­mat del món decidís res­pon­dre a la violència amb més violència, el ter­ro­risme tor­nava a col­pe­jar Europa. L'atemp­tat d'ahir a Esto­colm ha arri­bat imme­di­a­ta­ment després del llançament de míssils orde­nat per Donald Trump con­tra una base mili­tar del règim sirià de Bas­har al-Assad i ha afe­git una ciu­tat nova a la llista de capi­tals euro­pees vícti­mes d'atacs per­pe­trats amb vehi­cles civils. Els ter­ro­ris­tes giha­dis­tes han adop­tat un ‘modus ope­randi' pre­cari que no neces­sita ni infra­es­truc­tura ni arma­ment, però que ja ha acon­se­guit impo­sar la idea que el camp de bata­lla s'ha estès des del front de Síria fins als car­rers de les nos­tres ciu­tats.

Encara no sabem com res­pon­dre ade­qua­da­ment a aquesta nova forma de ter­ror, capaç de col­pe­jar-nos a la can­to­nada de casa, als bars on pre­nem cafè, als cen­tres comer­ci­als on bus­quem esbarjo, però sí que sabem que l'opció mili­tar adop­tada uni­la­te­ral­ment per Trump ens endinsa en un esce­nari de majors perills. De moment, la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal s'ha divi­dit entre els que aplau­dei­xen l'acció bèl·lica nord-ame­ri­cana i els que, com ara Rússia, la con­dem­nem perquè afe­bleix el règim sirià. Tot ple­gat ha com­pli­cat encara més la pos­si­bi­li­tat de tro­bar una fórmula con­junta per atu­rar la sag­nia de la població civil siri­ana i l'amenaça d'Estat Islàmic men­tre, una vegada més, una ONU titu­be­jant es mos­tra lamen­ta­ble­ment ino­pe­rant, blo­que­jada pels interes­sos de les grans potències a l'hora de donar legi­ti­mi­tat a qual­se­vol ini­ci­a­tiva real­ment útil. Els civils, a Síria o a Esto­colm, Berlín o Lon­dres, són les vícti­mes inno­cents d'aquesta cadena d'errors en un món més inse­gur i més impre­vi­si­ble que mai.