opinió

Cap Roig i Caixa de Girona

El perill actual és que en ajuntar-se diverses caixes en sortirà una de nova que pot tenir, a la llarga, interessos allunyats de l'esperit dels fundadors de Cap Roig

Ara que la fusió de la caixa giro­nina és gai­rebé irre­ver­si­ble es plan­te­gen un segut d'inter­ro­gants sobre el futur dels Jar­dins de Cap Roig que és soci­al­ment salu­da­ble que es res­pon­guin. Cap Roig és l'obra vital del coro­nel rus Woed­vosky i la seva dona anglesa, morts el 1975 ell, i cinc anys després ella. El 1969, veient-se ja grans, van esta­blir con­ver­ses amb la Dipu­tació de Girona per tal que aquesta enti­tat pública pro­pera passés a ser-ne pro­pietària a canvi d'una pensió vitalícia que els per­metés aca­bar els seus dies i la seva obra amb dig­ni­tat. Final­ment, la donació es va mate­ri­a­lit­zar a través de la Caja de Ahor­ros Pro­vin­cial de la Dipu­tación de Gerona, que en aquells moments era un orga­nisme de la mateixa Dipu­tació. Més enda­vant es va con­ver­tir en Caixa de Girona i adqui­ria major auto­no­mia de l'orga­nisme mare. Cap Roig pas­sa­ria a ser ges­ti­o­nat per la Fun­dació Caixa de Girona, que era qui tenia cura dels jar­dins, de pro­moure actes al cas­tell i, amb la deci­dida volun­tat del seu pre­si­dent, Arcadi Cal­zada, es van orga­nit­zar els eli­tis­tes Fes­ti­vals de Música esti­uencs, amb la ins­tal·lació d'unes polèmiques gra­de­ries que van com­por­tar la tala d'uns quants arbres.

El perill actual és que en ajun­tar-se diver­ses cai­xes en sor­tirà una de nova que pot tenir, a la llarga, interes­sos allu­nyats de l'espe­rit del fun­da­dors de Cap Roig. Fins i tot, amb el temps, podrien venir noves fusi­ons o absor­ci­ons i el cen­tre de decisió sobre les pro­pi­e­tats de la Caixa de Girona pas­sa­ria a mans molt estra­nyes als interes­sos del ter­ri­tori.

Per si això fos poc, l'escrip­tura de donació pre­veia la cons­ti­tució d'un patro­nat que vetllés perquè es complís la volun­tats dels rus­sos. A la mort de Doro­tea Webwy es va cons­ti­tuir el patro­nat, que es va reu­nir dues o tres vega­des entre 1980 i 1984. D'ales­ho­res ençà –fa 25 anys– el patro­nat és impe­rant del tot, per bé que l'escrip­tura pre­veia una reunió anual com a mínim. De manera que podria molt bé ser que les actu­a­ci­ons fetes a Cap Roig no esti­gues­sin ajus­ta­des a la lega­li­tat jurídica que ema­nava d'aque­lla donació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.