Pretesos plans B

Hi ha hagut molta passió en una Set­mana Santa que acaba amb els socis de Junts pel Sí con­ju­rats pel referèndum però mirant-se de reüll. Els recels entre el PDe­CAT i ERC no són nous. No és cap secret que els repu­bli­cans es van resis­tir fins a l'últim moment a con­fe­gir una única llista amb els antics con­ver­gents. Després de des­car­tar anar ple­gats als comi­cis euro­peus, van acce­dir a fer-ho en els cata­lans del 27 de setem­bre. La can­di­da­tura unitària no es repe­ti­ria tam­poc per a les espa­nyo­les. A mit­jan juliol del 2015 les dues for­ma­ci­ons arri­ba­ven una entesa històrica per a una cam­pa­nya que afron­ta­rien amb aquell famós lema d'El vot de la teva vida. Un acord excep­ci­o­nal, per a unes elec­ci­ons excep­ci­o­nals amb un objec­tiu excep­ci­o­nal: que els cata­lans deci­dei­xin el futur del país a les urnes. El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Car­les Puig­de­mont, fixava en el debat de la qüestió de con­fiança el referèndum com l'ins­tru­ment per poder com­plir la pro­mesa amb què les for­ces havien con­cor­re­gut al 27-S. El referèndum, objec­tiu com­par­tit per Junts pel Sí i per la CUP. El pla A d'una legis­la­tura con­ce­buda com a trànsit cap a l'estat propi. I pot­ser hi ha qui pensa que el camí traçat es pot modi­fi­car perquè les enques­tes els sur­ten molt bé o molt mala­ment. S'equi­voca. La gent, veri­ta­ble motor del procés, pena­lit­zarà dre­ce­res i pre­te­sos plans B. Faria bé de tenir-ho en compte qui pensi a dis­se­nyar-los.