El monument favorit

La revista Des­co­brir Cata­lu­nya ha orga­nit­zat un con­curs perquè sigui deci­dit quin és el “monu­ment favo­rit dels cata­lans”. La basílica de Santa Maria de Mataró ha que­dat entre les fina­lis­tes, i l'altre dia em vaig veure en el com­promís d'haver-li de defen­sar els mèrits en el pro­grama de tarda de Cata­lu­nya Ràdio. Jo mateix no estic segur que l'església del meu poble es pugui situar al davant d'altres monu­ments de més prestància i pres­tigi. En el mateix pro­grama, un jove defen­sava el mones­tir de Ripoll. A mi el mones­tir de Ripoll, tan refor­mat per Elies Rogent, em diu poca cosa, però entenc que per la por­ta­lada que pre­senta i la història que acu­mula passi al davant d'altres cons­truc­ci­ons, com també entenc que ell mateix sigui superat pel con­junt de la Vall de Boí, que sem­bla que final­ment s'endurà el tro­feu. Con­sul­tant les clas­si­fi­ca­ci­ons observo que els votants no es mouen de les anti­gui­tats: el romànic o el gòtic tenen molt pres­tigi. Ningú no pensa en la Fun­dació Miró, de Sert, o en el pavelló de Mies van der Rohe o en una cosa de Coderch. Alguns han votat el celler de Gan­desa, de Cèsar Mar­ti­nell. En el meu viatge recent a La Rioja he vist que molts cellers han con­fiat les cons­truc­ci­ons a arqui­tec­tes con­tem­po­ra­nis i audaços. Frank Gehry ha apli­cat un petit Gug­gen­heim a un celler que no diré perquè em van fer pagar dotze euros només per acos­tar-m'hi. Els cellers cata­lans ja s'havien avançat a la idea, fa cent anys: Gan­desa, Pinell de Brai, les caves Codor­niu obra de Puig i Cada­falch... És ara que s'han tor­nat cons­truc­ti­va­ment con­ser­va­dors i que La Rioja els passa la mà per la cara.

Però érem a Santa Maria de Mataró, que si ha esca­lat posi­ci­ons és perquè els meus con­ciu­ta­dans han estat votants actius. Vaig pon­de­rar la cape­lla dels Dolors que hi ha dins de l'església, obra mes­tra d'Antoni Vila­do­mat i del bar­roc català, i a l'hora de refe­rir-me a l'edi­fici en el seu con­junt vaig expli­car que és un tem­ple entre bar­roc i neoclàssic que en va subs­ti­tuir un de gòtic el qual n'havia subs­tituït un de romànic, el qual n'havia subs­tituït un de pre­romànic que s'havia aixe­cat sobre un de romà. Del romà i del romànic no en queda res, i del gòtic, gai­rebé. Els nos­tres avant­pas­sats eren expe­di­tius. Per adap­tar-se a les suc­ces­si­ves modes arqui­tectòniques tira­ven pel dret i bui­da­ven els arma­ris de pedres anti­gues. Santa Maria està en procés per­petu de con­ser­vació. La cape­lla dels Dolors ha estat sot­mesa a una minu­ci­osa res­tau­ració... Pen­sem-hi: si el roman­ti­cisme no ens hagués fet con­ser­va­ci­o­nis­tes ho tiraríem tot a terra i avui Santa Maria, a risc de no ser con­si­de­rat monu­ment favo­rit dels cata­lans ni apro­xi­mar-s'hi, seria obra de Sert o de Mies. O de Jordi Capell, Agàpit Borràs o Manuel Bru­llet, per dir uns bons arqui­tec­tes mata­ro­nins.