Fotos per mòbil

Abans de la invenció de la foto­gra­fia i també després, quan la gent es movia molt poc de casa, la huma­ni­tat va des­conèixer el tur­ment d'haver de con­tem­plar les imat­ges cap­ta­des pels amics quan tor­na­ven d'un viatge. El refi­na­ment va arri­bar amb la divul­gació de les dia­po­si­ti­ves. Els amics et con­vi­da­ven a sopar, i la ingesta no et feia pro­fit perquè sabies que aca­ba­ria amb una pro­jecció de cent o més vis­tes pai­satgísti­ques. Si hagues­sis pogut ser l'amo del coman­da­ment, aviat les hau­ries pas­sa­des. El coman­da­ment era de l'amo de la casa, que les ges­ti­o­nava al seu aire i que quan començaves a cele­brar que només en que­des­sin cin­quanta per veure les feia recu­lar per si t'havies per­dut el detall d'una d'ante­rior. Et venia aque­lla son dolça, i només de molt lluny sen­ties que ara ens trobàvem davant el Par­tenó o davant d'un con­junt de pal­me­res vora el mar. La demo­cra­tit­zació de la foto­gra­fia digi­tal, que no neces­sita ser reve­lada, i per tant, per­met fer mil o deu mil fotos sense sobre­cos­tos, em va fer témer el pit­jor. Hem anat a millor. La gent es retrata amb el papa, i t'envia imme­di­a­ta­ment el resul­tat al teu mòbil. Admi­nis­tres tu el temps de mirar la imatge o abs­te­nir-te de fer-ho, retor­nes un mis­satge d'agraïment, com­promís o enveja, i les obli­ga­ci­ons soci­als s'han aca­bat aquí.

Rebo mol­tes foto­gra­fies de plats. La gent foto­gra­fia el que està a punt de men­jar. “Quan arribi a casa pro­varé de fer-ho; ja et con­vi­daré a tas­tar-ho.” Segu­ra­ment serà un des­as­tre, però les fotos del peri­ple ja hau­ran estat vis­tes.