Lunatxarski

Vaig seguint la lec­tura de La revo­lución rusa, de Ric­hard Pipes. Vaig lent i faig inter­rup­ci­ons per aten­dre altres coses perquè el lli­bre ho per­met: és llarg, i a la vegada tan atra­ient i ben escrit que no se t'oblida el que hagis pogut lle­gir uns dies enrere. Si segueix així, quan l'acabi con­clouré que és un dels lli­bres que més m'han agra­dat a la vida. Pipes el va publi­car el 1992, després de la cai­guda del Mur i de la dis­so­lució de la Unió Soviètica. No sim­pa­titza amb la Revo­lució que explica ni amb els seus pro­ta­go­nis­tes, però és un lli­bre molt rigorós i gens opor­tu­nista. Amb el Mur alçat i el règim soviètic vigent, Pipes, d'ori­gen rus i jueu, ja havia publi­cat altres lli­bres, també docu­men­tats i cen­su­ra­dors dels fets d'ara farà cent anys. El lli­bre en qüestió no s'ha traduït fins ara al cas­tellà. Al seu moment no hau­ria tin­gut prou èxit. La fas­ci­nació per la revo­lució bol­xe­vic i el règim que en va resul­tar va ser gran entre la nos­tra gent d'esquerra, que és la que més lle­geix, i es va pro­lon­gar uns anys, després que el Mur de Berlín fos ender­ro­cat. A més, Pipes va asses­so­rar Rea­gan en política russa. Qui li per­do­na­ria la col·labo­ració amb el pre­si­dent més “reac­ci­o­nari” de tots?

Em trobo amb el nom d'Ana­toli Lunat­xarski, minis­tre del pri­mer i suc­ces­sius governs de l'URSS. De què em sona Lunat­xarski? Indago. Teòric de l'art –del rea­lisme soviètic, evi­dent­ment–, orga­nit­za­dor de la xarxa de tea­tres pro­pa­gandístics poste­rior a la revo­lució, dra­ma­turg... Qui ens va par­lar de Lunat­xarski? Ale­xan­dre Cirici, que ens feia teo­ria de l'art? Ricard Sal­vat? Hau­ria d'anar a con­sul­tar els apunts de la poli­tit­zada i molt d'esquer­res uni­ver­si­tat dels anys sei­xanta i setanta. Pot­ser el vaig tro­bar en un número de Triunfo o Pri­mer acto? I l'altra pre­gunta: què en queda avui, de Lunat­xarski, i quin pro­fit ens va fer?

Com a actu­ació memo­ra­ble, sent minis­tre va orga­nit­zar un judici con­tra Déu, acu­sant-lo de crims con­tra la huma­ni­tat. Un exem­plar de la Bíblia va ser aco­mo­dat al banc dels acu­sats. El fis­cal va expo­sar els delic­tes, que es remun­ta­ven al prin­cipi dels temps. Dels bíblics: el Diluvi, Sodoma i Gomorra... La defensa va dema­nar només presó argu­men­tant que l'acu­sat era boig de nai­xe­ment. Va ser con­dem­nat a mort. L'afu­se­lla­ment va tenir lloc la mati­nada de l'endemà, 17 de gener del 1918. Un esca­mot de sol­dats va dis­pa­rar les metra­lle­tes con­tra el cel, hàbitat del reu. Va ser una per­for­mance o els autors i pro­ta­go­nis­tes van actuar seri­o­sa­ment? En qual­se­vol cas, Lunat­xarski matèria d'estudi per als uni­ver­si­ta­ris del final del fran­quisme...

Sta­lin, que ens devia tenir el número pres, el va nome­nar ambai­xa­dor a l'Espa­nya repu­bli­cana el 1933. “Aquest els agra­darà.” No va ocu­par el càrrec perquè es va morir venint.