Sant Jordi en diumenge

Els flo­ris­tes no han tin­gut de cli­ents els que rega­len roses a la feina, els lli­bre­ters encara fan càlculs i ava­lu­a­ci­ons i n'hi ha d'inde­ci­sos, però els ciu­ta­dans nor­mals i cor­rents estem entu­si­as­mats amb el fet que Sant Jordi hagi cai­gut aquest any en diu­menge. Rega­lar o rebre roses a la feina fa molt bonic i apro­fi­tar aquells cinc o deu minuts de l'horari de l'empresa per sor­tir a com­prar un lli­bre fa molt català o fa, i és el mateix, molt bene­dictí perquè és l'expressió de l'ora et labora, però comp­tat i deba­tut no hi ha res com dis­po­sar de tot el dia per visi­tar els car­rers guar­nits de roses i de lli­bres. La “festa social” i “con­vi­ven­cial” que tot­hom apre­cia en Sant Jordi s'accen­tua. Jo vaig sor­tir al car­rer i hi vaig tro­bar tot­hom qui hi havia de tro­bar. Altres anys, els hora­ris fei­ners no ens feien coin­ci­dents. Els conei­xe­dors de la meva situ­ació labo­ral em recor­da­ran que com que estic jubi­lat per a mi tots els Sant Jordi són fes­tius. Per a mi sí, però no per a molts amics i cone­guts que encara estan lli­gats a la feina i que diu­menge feien molt bona cara i eren més comu­ni­ca­tius que mai. Hi par­lava, els obser­vava con­sul­tant les para­des de lli­bres, i no hi havia ningú que els reclamés ni mòbil que els sonés. Això últim sem­bla fruit de la meva ima­gi­nació i que no pugui ser, però em poden ben creure.

Vol dir que Sant Jordi hau­ria de ser decre­tat fes­tiu, com molta gent reclama? Sant Jordi té molta força, segons vam com­pro­var diu­menge, però ningú no ens asse­gura que si estigués pin­tat de ver­mell i ballés entre set­mana no fos l'excusa perquè la gent se l'agafés de pont, ara que són els dies pri­ma­ve­rals d'apro­fi­tar les últi­mes neus i de fer les pri­me­res incur­si­ons a les plat­ges. Som d'arrel bene­dic­tina, però ten­dim a l'hedo­nisme així que en veiem l'opor­tu­ni­tat. L'hedo­nisme no hau­ria creat Europa ni Cata­lu­nya ni Sant Jordi, com van fer, en canvi, els scrip­to­rium dels segui­dors de Benet de Núrsia i els horts adja­cents als mones­tirs.

Podríem fer com aquells països que per evi­tar els ponts des­pla­cen les fes­tes a un altre dia. Nosal­tres situaríem Sant Jordi en diu­menge, caigués quan caigués, ara que la coin­cidència ens ha agra­dat tant. O més val no tocar-ho.

No calen tan­tes elu­cu­bra­ci­ons ni apor­ta­ci­ons d'idees: Sant Jordi és també, i prin­ci­pal­ment, una ope­ració comer­cial, i seguirà el model que els flo­ris­tes, els lli­bre­ters i els edi­tors dic­tin. Un amic em comen­tava: “Altres anys sor­tia de la feina amb una esgar­ra­pada i com­prava el lli­bre que tocava, que vol dir el que havia obtin­gut un premi o aquell amb el qual els mit­jans de comu­ni­cació i les edi­to­ri­als m'havien inflat el cap; avui he pogut triar amb calma.” El lli­bre que duia a la mà no figu­rava a la nit en la llista dels més venuts, ni de lluny. No sé com ho veu el Grupo Pla­neta...