Sí a tot

Un sí gegant a les noves opor­tu­ni­tats, als pio­ners, als que s'avan­cen. Sí als que inven­ten, als inno­va­dors, als que pre­nen ris­cos intel·ligents. Sí als que diuen adéu al mateix de sem­pre, a l'avor­ri­ment, a la repe­tició. Sí als que pen­sen en gran, als deci­dits i als corat­jo­sos. Un sí rotund als valents, als trem­pats, als que fan que les coses siguin més fàcils i més maques. No ens n'obli­dem, diguem sí als que no posen pals a les rodes, als crítics cons­truc­tius que ho fan millo­rar tot per art de màgia, perquè saben fer bones diagno­sis i apor­ten solu­ci­ons. Sí als que gene­ren feina i als que la saben fer amb entu­si­asme, sí al talent innat i sí als que el cul­ti­ven, sí als que viat­gen bus­cant nous rep­tes i noves hipòtesis. Sí als que empre­nen, als que per­se­ve­ren, als que no es ren­dei­xen mai.

Sí als que curen i als que saben esti­mar. És clar que sí, sem­pre i sem­pre al cos­tat dels que aju­den, dels més humans, dels gene­ro­sos, dels com­pro­me­sos, dels que mouen cel i terra per can­viar les coses i trans­for­mar la soci­e­tat. I sí, sí als rebels, als incon­for­mis­tes i a les femi­nis­tes, perquè sense llui­tes aniríem a les pal­pen­tes. Sí als que se la juguen per la resta. Sí als que viat­gen cap a Ítaca, als que per­se­guei­xen els seus som­nis, als utòpics, als somi­a­trui­tes, als que no accep­ten les engru­nes. Sí als que tenen res­pecte per la diferència, perquè sense sin­gu­la­ri­tat tot seria gris. Sí també als que tenen paraula, als que com­plei­xen el que pro­me­ten. Sí als que no tenen ran­cor, als que saben cor­res­pon­dre, als que mai abai­xen el cap, perquè tenen dig­ni­tat. Sí als que no estan en venda, als que saben aïllar-se del fals prag­ma­tisme i el camí fàcil. Sí als que cons­tru­ei­xen ponts, als que ender­ro­quen murs, sí als que saben fer ali­an­ces, als que juguen en equip i als que tenen com­pa­nyo­nia. Sí als que tren­quen bar­re­res, als que com­ba­ten l'statu quo i sí, per des­comp­tat, als ide­a­lis­tes.

Un sí com un piano als que esti­men la cul­tura i la poe­sia, sí als que es dedi­quen a fer créixer l'espe­rit, als que tenen talent cre­a­tiu, als que pin­ten i als que escri­uen, als que com­po­nen i als que fan pel·lis i circ i dansa. Sí, perquè sí, perquè fan un món més interes­sant, més ric i més culte. Sí als que es for­men, als que apre­nen idi­o­mes, informàtica i el que faci falta, sí als que sur­ten del con­fort i millo­rant ells, fan créixer la soci­e­tat.

És ben sen­zill i tan com­plex alhora... Cal dir sí a l'afir­mació. Sense pal·lia­tius ni mati­sos, sense dub­tes ni temors: sí! Sí a tot. Sí a tot allò que ens fa som­riure i ens dona ale­gria. Sí al que ens fa anar un pas més enllà, perquè poques coses són més pla­ents que avançar. Sí als que veuen el vas mig ple, als que fan regals, als opti­mis­tes, als que mai s'arron­sen. Sí a l'espe­rança. Sí a l'entu­si­asme. Sí al nos­tre futur. I sí a tu, que m'omples el cor. I sí a vosal­tres, que us estimo tant. Sí a tots, als que sou impres­cin­di­bles, als que sabeu fer-ho, perquè tot ple­gat fun­ci­oni millor.