Per una banca de proximitat

Han pas­sat la seva par­ti­cu­lar tra­ves­sia del desert, i pel camí hi han que­dat locals buits amb cables pen­gim-pen­jam i una part del per­so­nal. La banca ha hagut de reduir perímetre, replan­te­jar ser­veis, tole­rar una llarga tem­po­rada de tipus bai­xos i apren­dre a ser més sagaç amb el risc. Superada la crisi, ara la dinàmica és tota una altra: la tècnica avança que és una bar­ba­ri­tat i cal estar al dia. Els cli­ents també som més exi­gents, o més indo­lents, i volem fer les ope­ra­ci­ons on i quan vul­guem, apro­fi­tant que amb un toc en una pan­ta­lla tàctil podem bellu­gar els cale­rons. L'ofi­cina bancària està en retrocés, però no de reti­rada. I és que el tracte humà i la pro­xi­mi­tat donen segu­re­tat i, després de tot, la banca sap que no anirà mala­ment una dosi de con­fiança.