Ara no toca

Doncs no, no em penso sumar a la purga de pecats exprés, sovint de manera hipòcrita, que s'està fent del pujo­lisme. No parlo de la per­sona, sinó del polític. I més con­cre­ta­ment del revi­si­o­nisme ful­mi­nant de la seva obra. Molt sen­zill: no penso con­tri­buir a l'anàlisi des­truc­tora del seu lle­gat polític fins que aquesta anàlisi no s'hagi nete­jat la pols de la palla. És a dir, fins que no s'admeti que el seu poder va anar bé a moltíssi­mes per­so­nes, també a aquells que ara el volen des­tros­sar. Dit d'una altra manera més actu­a­lit­zada: hi ha cor­re­dis­ses per saber si l'enfon­sa­ment per­so­nal, polític i moral de la família Pujol afecta l'inde­pen­den­tisme. És cert que hi ha veus d'aquest inde­pen­den­tisme que cali­bren l'escàndol en funció de si això suma o resta adep­tes a la causa. Una mica com si la cor­rupció fos el menys impor­tant. D'acord. Però no és menys cert que bona part de l'uni­o­nisme està fent exac­ta­ment el mateix però en sen­tit con­trari. Els és igual esbri­nar, fer net i pro­cu­rar un retorn dels diners. En aquest cas, la cor­rupció també és el menys impor­tant. Convé que hi hagi una pluja fina d'infor­ma­ci­ons per poder lami­nar suports al movi­ment. És molt curiós l'intent de vin­cu­lar la cai­guda pòstuma de l'expre­si­dent (en vida política no va per­dre cap elecció) amb una pèrdua de pes social de l'inde­pen­den­tisme. Curiós perquè no sem­bla que Gürtel, Lezo o Púnica afec­tin la uni­tat d'Espa­nya ni el cas ERO, el soci­a­lisme. Curiós perquè el mateix dia que es va escriure la famosa carta de la mare supe­ri­ora –desem­bre de 1995– Pujol estava nego­ci­ant la seva inves­ti­dura amb el PSC i el PP, no pas amb cap for­mació inde­pen­den­tista. Curiós també és que només s'acusi de silenci còmplice una part de la soci­e­tat cata­lana, la que curi­o­sa­ment ara és inde­pen­den­tista. I és que els que ara diuen que tot­hom conei­xia les male­ses dels Pujol però que la soci­e­tat no era prou valenta per esbom­bar-les eren dels més interes­sats al fet que això fos així. Nor­mal: els hi anava, també, rete­nir el poder a la seva esti­mada Espa­nya.