Atac constant d'espionatge massiu

Diuen que el cibe­ra­tac mas­siu de diven­dres pas­sat està con­tro­lat. Els titu­lars de la notícia van afir­mar que tal cibe­ra­tac havia posat en perill la segu­re­tat mun­dial. Tan­ma­teix, em pre­gunto si no és el mateix inter­net qui fa que siguem espe­ci­al­ment vul­ne­ra­bles, amb el pre­text pre­ci­sa­ment de la segu­re­tat. Abso­lu­ta­ment vul­ne­ra­bles al con­trol i la vigilància, com ara dels orga­nis­mes que ara inves­ti­guen el cibe­ra­tac. Edward Snow­den ja n'ha acu­sat la CIA i hi ha qui parla de la seva para­noia, però no crec que pugui obviar-se la denúncia que va fer de l'espi­o­natge mas­siu de l'agència, per la qual va tre­ba­llar, al ser­vei del govern dels EUA. Tot i això, fem com si res. Fa un parell de dies, al bar del poble on a vega­des habito, em vaig tro­bar un informàtic que m'ha solu­ci­o­nat pro­ble­mes de l'ordi­na­dor. “No sé si volem ser-ne cons­ci­ents, però a inter­net hi ha un submón que fa por”, em va dir. I em va par­lar d'acci­ons, algu­nes de les quals inin­tel·ligi­bles per a la limi­tada com­prensió, rela­ti­ves al con­trol i la vigilància, però també a la capa­ci­tat d'ensor­rar empre­ses i de tota mena de tràfics. Em va pre­gun­tar si sabia si tenia la càmera o el loca­lit­za­dor en fun­ci­o­na­ment adver­tint-me que, encara que no els hagués enge­gat, pot­ser hi esta­ven. Em va par­lar d'un pro­grama en què pots des­co­brir que s'han regis­trat tots els llocs pels quals hem estat. I vaig pen­sar en l'estra­nyesa que em causa el fet que el mòbil em digui on estic. “Per què creus que la tec­no­lo­gia s'ha acce­le­rat per tal que tot­hom pugui tenir un mòbil?”, va pre­gun­tar-me. La res­posta s'havia fet obvia: per regis­trar tot el que fem.

No sé perquè es va pen­sar que inter­net era un món de lli­ber­tat, de la tec­no­lo­gia al ser­vei d'una comu­ni­cació sense límits, d'un espai per com­par­tir. Tinc amis­tats que, havent-s'hi lliu­rat amb tal idea, diuen que se'n volen esbor­rar perquè, a més del con­trol que poden exer­cir-hi les ano­me­na­des agències de segu­re­tat, s'hi sen­ten objec­tes d'un espi­o­natge comer­cial inde­fu­gi­ble: éssers reduïts al sub­mi­nis­tra­ment de dades i, com a con­seqüència de la infor­mació apor­tada, a rebre una oferta cons­tant de pro­duc­tes i de pre­gun­tes per saber-ne més. La gran botiga glo­bal. El Gran Germà uni­ver­sal. També, i aquest seria l'altre tema, el gran apa­ra­dor nar­ci­sista. Tan­ma­teix, o pot­ser és per tot això mateix, quan s'hi entra costa sor­tir-ne. Com una droga, té el poder d'engan­xar-te.