Mossega la poma!

“A Girona, mos­sega la poma!” L'eslògan podria ser­vir per a les pro­pe­res edi­ci­ons de Temps de Flors. La poma –i també la mos­se­gada– desprèn aquell ero­tisme mitològic, trans­gres­sor i bíblic que tant agrada als publi­cis­tes. Cal­dria, això sí, convèncer les asso­ci­a­ci­ons de pun­tai­res perquè l'any vinent tor­nin a fer el mun­tatge que tant èxit ha tin­gut a l'exte­rior de Sant Pere de Galli­gants: unes pome­res pre­ci­o­ses, amb punta de coixí, d'un metre i mig d'alçària, amb flors i pomes autènti­ques. Ha agra­dat tant que alguns visi­tants s'han empor­tat les pomes o hi han dei­xat la seva empremta artística: una bona mos­se­gada. Fins ara la tra­dició era fur­tar tes­tos amb plan­tes, però això de les pomes és un pas enda­vant en la interacció entre l'art i el públic.