Sense privilegis

Mari­ano Rajoy ha vis­cut aquesta set­mana un bany de rea­li­tat. Això d’ama­gar-se dar­rere d’una pan­ta­lla de plasma li pot ser­vir per evi­tar la inco­mo­di­tat d’haver de plan­tar-se davant dels mit­jans de comu­ni­cació, però una altra cosa és un tri­bu­nal. Li agradi o no, Mari­ano Rajoy ha estat citat a decla­rar com a tes­ti­moni al judici pel cas Gürtel en qua­li­tat de ciu­tadà espa­nyol, no de pre­si­dent del govern espa­nyol, i, contrària­ment al que va dema­nar, haurà de fer-ho pre­sen­ci­al­ment davant del tri­bu­nal. Els magis­trats de l’Audi­en­cia Naci­o­nal –val a dir dos de tres, ja que el pre­si­dent va votar-hi en con­tra– han posat el pre­si­dent espa­nyol i, de retruc, el seu par­tit, al seu lloc. No s’hi valen pri­vi­le­gis, tots som iguals davant de la justícia. De manera que el líder del PP haurà de tras­lla­dar-se fins a San Fer­nando de Hena­res i viure en pròpia carn les con­seqüències de la trama Gürtel. Des que va escla­tar el cas fa més de vuit anys Rajoy ha esqui­vat la qüestió com si no anés amb ell, però ha arri­bat el moment de donar la cara sabe­dor que com a tes­ti­moni està obli­gat a dir la veri­tat (del que recordi). Poc s’espera de la seva decla­ració, vist el que ha dit fins ara, però sí que hi haurà la foto­gra­fia, la ins­tantània del pri­mer pre­si­dent del govern espa­nyol en democràcia davant d’un tri­bu­nal que jutja mem­bres del seu par­tit per cor­rupció, per finançament irre­gu­lar. I molt a prop del seu extre­so­rer, l’home del “sé fuerte”. Algun dia havia de pas­sar.