Pollastre i tripa de bacallà

I bé, va arri­bar el dia de degus­tar el pollas­tre amb tri­pes de bacallà a Cassà de la Selva. Va ser l’altre dis­sabte, 27 de maig. L’Ajun­ta­ment, amb l’amic Àngel Madrià al telèfon com a per­sona inter­po­sada, m’havia fet el con­vit el mes de setem­bre pas­sat. Ja els n’havia par­lat en un altre arti­cle. “Insen­sats”, els havia dit. “Vosal­tres sou cons­ci­ents de les coses que poden pas­sar en nou mesos? Si encara no ha nas­cut l’avi del pollas­tre que ens hem de men­jar...” L’Àngel va riure, i el regi­dor de Cul­tura, Josep Fer­rer, en el cor­reu que em va enviar, també. En nou mesos se m’ha mort l’amic de tota la vida. Es tro­bava en les matei­xes bones o pas­sa­bles con­di­ci­ons que jo i res­piràvem el mateix aire. En nou mesos, el res­tau­rant que ens havia de ser­vir el pollas­tre ha tan­cat. Com una excepció, van encen­dre el foc de la cuina i van parar taula per a nosal­tres. El regi­dor de Cul­tura, una mica més i no pot venir perquè dies abans havia patit un des­pre­ni­ment de retina. Que vagin rient. Fer con­vo­catòries d’un dia per l’altre no és bo, però fer-les amb tanta anti­ci­pació tam­poc. El con­vit com­por­tava que, abans, faria una petita con­ferència. Els vaig par­lar de peri­o­disme. Algú es va mera­ve­llar que es pogués escriure un arti­cle cada dia. “Més difícil seria fer-ne un a l’any.” Em vaig mirar l’Àngel Madrià, que seia al meu cos­tat i m’havia pre­sen­tat a la con­currència: O cada nou mesos.

L’acte diguem-ne acadèmic es va cele­brar a Can Trin­xe­ria, una casa moder­nista. A Cassà hi ha altres cases igual­ment impo­sants. Els empre­sa­ris del suro van tirar arqui­tectònica­ment de beta, en les èpoques de gran demanda del mate­rial que fabri­ca­ven. Encara hi ha demanda. N’hi ha d’haver, si al país no queda ningú que no tin­gui una vinya i no ela­bori vi. Els Trin­xe­ria, titu­lars de la casa ara muni­ci­pa­lit­zada havien estat parents de Car­les Bosch de la Trin­xe­ria, l’autor de L’hereu Nora­dell, novel·la reco­ma­na­ble, inclosa en la col·lecció Les Millors Obres de la Lite­ra­tura Cata­lana.

A dinar. L’amo del res­tau­rant ens diu que ha tri­gat qua­tre dies a cui­nar el pollas­tre. Massa temps a la cuina no és, en prin­cipi, garan­tia de res. Molts cops vint minuts donen més resul­tat que sei­xanta. El pollas­tre amb tri­pes recla­mava els qua­tre dies: ten­dre, melós, gustós, gens pesant, excel·lent. Un mar i mun­ta­nya per­fecte. Llàstima per a vostès que hagin tan­cat.

Ens acom­pa­nyava l’alcalde, Martí Vallès. Després de tota la vida fent de metge, ara ha aga­fat la vara. Sem­pre pla­nyo una mica els alcal­des. Tants pro­ble­mes, tanta dedi­cació... Em diu: “Un cop jubi­lat, he des­co­bert la meva vocació; sent metge aju­des les per­so­nes, però sent alcalde ho pots fer molt més i en tots els camps.” I afe­geix: “Soc feliç.” Va bé que et con­vi­din a visi­tar el país.