Opinió

Keep calm

Política

En el llenguatge polític un aplica el (seu) principi general per establir els fets. I qui dia passa, any empeny

El debat de la moció de cen­sura ha mos­trat algu­nes de les misèries (amb alguna excepció) dels par­la­men­ta­ris d’aques­tes lati­tuds: el cinisme xulesc, l’arrogància moral, l’insult gratuït, la reacció tavernària, la tea­tra­li­tat de Pas­to­rets, l’obediència cega al líder, el pacte de con­veniència... M’ho va dir un amic: no em podria mai dedi­car a la política. No resis­ti­ria haver de tenir sem­pre la raó. En el llen­guatge científic un cons­tata uns fets i, en base a això, esta­bleix un prin­cipi gene­ral. En el llen­guatge polític un aplica el (seu) prin­cipi gene­ral per esta­blir els fets. I qui dia passa, any empeny. Ho podríem dir d’una altra manera: si un no és capaç d’igno­rar els fets, més val que no es dedi­qui pro­fes­si­o­nal­ment a la política. Pot­ser per això els líders polítics es tro­ben sovint donant ver­si­ons “dife­rents” de les coses que havien afir­mat en el pas­sat. Un que es va dedi­car a aquest negoci durant molts anys i no tenia pèls a la llen­gua era el lle­gen­dari Wins­ton Churc­hill. Ell va saber resu­mir en una frase el que jo intento expli­car de manera tan enre­ves­sada: “L’habi­li­tat d’un polític con­sis­teix a anun­ciar el que pas­sarà demà, la set­mana vinent, el mes que ve i l’any següent. I tenir l’habi­li­tat, després, d’expli­car per què no va pas­sar.” Tot això deriva en un esmo­lat sen­tit de la super­vivència que aboca els polítics a acti­tuds cíniques cada dos per tres. La The­resa May –com va fer l’Artur Mas el 2012– ha con­vo­cat unes elec­ci­ons total­ment fora de temps perquè els votants li aug­men­tin sig­ni­fi­ca­ti­va­ment la majo­ria que ja tenia. I, com li va pas­sar a Mas, els votants li han reduït clara­ment la majo­ria. La jugada ha fallat. El resul­tat sem­bla­ria obvi: dis­cul­pin les molèsties i pre­sento la dimissió. Mas no ho va inter­pre­tar així i May, de moment, tam­poc sem­bla dis­po­sada a fer-ho. Deuen apli­car el prin­cipi d’un cone­gut minis­tre de Mar­ga­ret Thatc­her: “Soc prou humil per reconèixer els meus errors, però prou astut política­ment per cons­ta­tar que he obli­dat quins eren.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia