No me’ls crec

Pel que jo sé, Uni­dos Pode­mos és un dels únics par­tits que han dit de viva veu i ho ha dei­xat per escrit, en el marc del Par­la­ment Espa­nyol, que, si gover­nen, pro­po­sa­ran modi­fi­car la Cons­ti­tució per tal que els ciu­ta­dans de Cata­lu­nya puguem votar en un referèndum amb totes les garan­ties.

Pel que jo sé aquest par­tit pro­clama que tindrà en compte el resul­tat d’aquesta votació tant si gua­nya la volun­tat d’inde­pendència com si pre­do­mina el desig de per­manència. I, pel que jo sé, men­tre governi el Par­tit Popu­lar i el senyor Mari­ano Rajoy sigui pre­si­dent, qual­se­vol intent per part del govern català de bus­car una via pac­tada i legal per con­vo­car la con­sulta és una feina estèril i infruc­tu­osa.

Si resulta que el que he escrit és cert, no puc enten­dre que, quan el par­tit de Pablo Igle­sias pre­senta una moció de cen­sura plena de sig­ni­fi­cat polític tot i que esti­gui abo­cada al fracàs, el PDe­CAT no hi voti a favor perquè resulta que no es fia de les ver­da­de­res inten­ci­ons del seu lider.

Mirin, senyors del PDe­CAT: fer política és crear ali­an­ces i pac­tes amb aquells que et poden aju­dar a obte­nir els teus objec­tius i ela­bo­rar ges­tos simbòlics que et per­me­tin omplir-te de cre­di­bi­li­tat. Si resulta que quan hi ha una escletxa real a una rei­vin­di­cació política que defen­ses, tu no et mulles, pot­ser que dei­xis de fer aren­gues de ponts de diàleg i assu­mei­xis la teva debi­li­tat davant del des­propòsit.

¿O no és estrany que un par­tit que lidera la volun­tat d’inde­pendència i la neces­si­tat de votar legal­ment no faci ús de les opor­tu­ni­tat for­mals i emblemàtiques per can­viar un govern enquis­tat a no per­me­tre-ho?