No s’hi val

El 1982, el grup anarco-punk anglès Crass va llançar dues cançons sobre la guerra de les Mal­vi­nes, en què van sug­ge­rir, entre d’altres coses, que s’hau­ria d’endin­sar una foto del príncep Andreu (que acom­pa­nyava la marina britànica) a la ullera de sa mare la reina; també dona­ven a enten­dre que la pri­mera minis­tra, la Sra. Thatc­her, s’assem­blava força a una galleda plena d’excre­ments. El 2016, el raper cali­fornià YG va treure una cançó prou explícita (Fuck Donald Trump) en què afirma que si el fla­mant pre­si­dent vol cons­truir murs, doncs ell, YG, desitja cavar una tomba a l’espera immi­nent de la defunció vio­lenta del pre­si­dent esmen­tat. O sigui, des de fa mig segle una de les fun­ci­ons pri­mor­di­als dels can­tants del punk i del rap ha estat trans­gre­dir les nor­mes del bon gust per tal de cri­ti­car les auto­ri­tats res­pec­ti­ves de la manera més ofen­siva pos­si­ble. Solen aixe­car polèmica, això sí, però cap govern dit democràtic no ha sen­tit la neces­si­tat d’engar­jo­lar-los. Menys el d’Espa­nya, és clar, que no només vol enviar un mallorquí a la presó tres anys i mig per haver fet una cançó de rap anti­re­ial entre humorística i enfu­ris­mada –amb una lle­tra plena de les referències obs­ce­nes que el gènere demana (i acom­pa­nyada d’un vídeo excel·lent, per cert)– sinó que aquest govern acaba d’embar­gar la caixa de resistència popu­lar (quasi 4.000 €) que havia de sufra­gar les des­pe­ses legals del can­tant. Un estat auto­ri­tari, va dir en Guar­di­ola? Un estat patològica­ment espo­ru­guit, més aviat.