‘The New York Times’

Alguns diuen que el govern català va pagar a The New York Times perquè publiqués l’edi­to­rial de la vigília de Sant Joan en què reco­ma­nava al govern espa­nyol que per­metés el referèndum. Es deuen pen­sar que The New York Times és com molts dia­ris d’aquí, que si no són com­prats d’alguna manera o altra són sen­si­bles als favors i dina­des dels governs espa­nyols o a això que ano­me­nen l’Ibex 36. És “36” o la cotit­zació és supe­rior? La meva reten­tiva pels números és fatal. En tot cas, si el sub­orn és cert el govern ha fet curt en el paga­ment perquè el mateix edi­to­rial exposa la con­veniència que del referèndum en surti el no. Seguit de mesu­res que satis­fa­cin les rei­vin­di­ca­ci­ons dels cata­lans, ben entès. Sub­or­nem amb poca moneda. El mal finançament té això.

La maquinària d’exte­ri­ors del govern s’ha tre­ba­llat el mer­cat ame­ricà. El mateix pre­si­dent Puig­de­mont en per­sona va fer una vol­teta pels Estats Units. Es va entre­vis­tar amb polítics i ins­ti­tu­ci­ons. “Polítics i ins­ti­tu­ci­ons de ter­cera”, van dic­ta­mi­nar alguns ana­lis­tes d’aquí, els que en van par­lar. “El govern i el seu pre­si­dent han fet el ridícul.” I surt The New York Times amb el seu edi­to­rial de nit de Sant Joan que deixa en ridícul els crítics. La maquinària d’exte­ri­ors, i també la força visual i audi­tiva de les grans mani­fes­ta­ci­ons dels suc­ces­sius Onze de Setem­bre, ha inter­na­ci­o­na­lit­zat el “con­flicte”. El govern espa­nyol diu que la inter­na­ci­o­na­lit­zació no s’ha produït, però el cert és que sabem com es diu “Cata­lu­nya” en tots els idi­o­mes perquè tots els dia­ris del món en par­len, per bé o per mal. És con­ve­ni­ent que surti el no? Els cata­lans, que saben el que els convé, deci­di­ran. Per això recla­men el referèndum.

Si fóssim més mal­pen­sats i atribuíssim al govern espa­nyol més ins­tint polític, diríem el con­trari: el govern espa­nyol, en vista d’un pro­blema que el té atra­pat, va pagar l’edi­to­rial de l’influ­ent diari que cada dia és lle­git a totes les can­ce­lle­ries amb l’objec­tiu de poder clau­di­car i mani­fes­tar que amb un con­sell tan enra­o­nat es veu forçat a nego­ciar i a per­me­tre l’acte pro­gra­mat per al pri­mer d’octu­bre. “Clau­di­car” i “forçat” són parau­les massa dures i com­pro­me­te­do­res. Ja en tro­baríem unes altres més política­ment satis­factòries per al govern espa­nyol, en el curs de les nego­ci­a­ci­ons. El diari reco­mana el no. És pos­si­ble que hi insistís, si el referèndum fos auto­rit­zat. El govern espa­nyol no tin­dria una millor cam­pa­nya, ni pagant.

Ara: obtin­gut el no, serien satis­fe­tes algu­nes de les rei­vin­di­ca­ci­ons dels cata­lans, com The New York Times reclama? Em sem­bla que el diari ame­ricà, que enfoca la situ­ació millor que molts dia­ris d’aquí, s’endu­ria una decepció tan gran que es pene­di­ria de no haver acon­se­llat gene­ro­sa­ment el sí.