Nosaltres som turistes

El turisme s’ha con­ver­tit en el prin­ci­pal pro­blema dels bar­ce­lo­nins, segons l’últim baròmetre muni­ci­pal, dei­xant en segon lloc l’atur, que havia encapçalat el rànquing de pro­ble­mes en els últims nou anys. Bar­ce­lona s’ha con­ver­tit en una des­ti­nació turística de pri­mer ordre, la quarta capi­tal euro­pea que rep més turis­tes, i això té els seus peat­ges. Mas­si­fi­cació de certs espais públics, aug­ment dels preus dels llo­guers, amb la con­següent expulsió dels veïns del barri i la pro­li­fe­ració de pisos turístics, degra­dació comer­cial en cer­tes zones de la ciu­tat, pro­ble­mes d’inci­visme... Cer­ta­ment, a la ciu­tat li costa de dige­rir l’arri­bada de més de vuit mili­ons de turis­tes anu­als, i la gestió del feno­men no està sent gens fàcil per a les auto­ri­tats muni­ci­pals. Ara, d’aquí a cri­mi­na­lit­zar el turisme i per­se­guir turis­tes...

Si a Bar­ce­lona hi arri­ben tants turis­tes és gràcies als vols de baix cost, que supo­sen més del 60% dels vols que ope­ren a l’aero­port de Bar­ce­lona. El feno­men low cost ha permès viat­jar a aquells que no ho feien mai, i viat­jar dues o tres vega­des l’any a aquells que només ho feien un cop. I això ho hem d’apli­car al fet que els turis­tes visi­ten Bar­ce­lona i també als bar­ce­lo­nins, i als cata­lans, que visi­ten Lon­dres, París, Roma, Ams­ter­dam, capi­tals que encara reben més visi­tants que la ciu­tat com­tal i que també patei­xen la mas­si­fi­cació de certs espais públics, amb un cen­tre ple d’hotels i apar­ta­ments turístics, i amb boti­gues i res­tau­rants des­ti­nats als visi­tants estran­gers.

Perquè gràcies al feno­men low cost –vols i allot­ja­ment–els turis­tes venen a Bar­ce­lona com nosal­tres anem a d’altres ciu­tats euro­pees, i no ens cri­mi­na­lit­zen ni ens reben amb car­tells del tipus “Bar­ce­lona is not your fucking shop­ping cen­ter” o ens incre­pen quan entrem a un hotel. Que cal tro­bar solu­ci­ons per ges­ti­o­nar el turisme és evi­dent, i que aques­tes siguin con­sen­su­a­des per totes les parts impli­ca­des. El que és un error és cul­par el turisme de tots els mals de la ciu­tats i fer que aquest mis­satge arreli entre els bar­ce­lo­nins. Perquè no hem d’obli­dar que nosal­tres també som turis­tes.