Els Bertrana en ruta

Impos­si­ble tro­bar una pare­lla millor que l’actriu Cris­tina Cervià i l’his­to­ri­a­dor Xavier Car­ma­niu per cap­bus­sar-nos en el món lite­rari dels Ber­trana. Pru­denci i Aurora, pare i filla, són els pro­ta­go­nis­tes de la Ruta Ber­trana que, des de La Mercè, ens pro­posa per a tots els dilluns de juliol una visita als indrets més emblemàtics de Girona a par­tir de frag­ments de tex­tos d’en Pru­denci; un viatge en el temps per situar-nos a la ciu­tat de fa un segle. Una manera excel·lent de fer pre­sent al car­rer l’Any Aurora i Pru­denci Ber­trana amb motiu dels 125 i 150 anys dels seus nai­xe­ments. El comis­sari de l’Any Ber­trana és Oriol Pon­satí-Murlà, pro­fes­sor, edi­tor, escrip­tor i veí del barri de Sant Narcís. Cervià és col·labo­ra­dora del club de lec­tura del mateix barri –que coor­dina Lluís Gil–. Encara m’emo­ci­ono recor­dant la lec­tura que va fer l’actriu, en el lliu­ra­ment dels Pre­mis Lite­ra­ris, inter­pre­tant poe­mes de Maria Mercè Marçal. De Car­ma­niu no podré obli­dar els seus pro­gra­mes a TVGi La ciu­tat i els lli­bres i, espe­ci­al­ment, La ciu­tat i els lli­bres (versió 2.0); en aquest els nois i noies del Pla de Ter eren els lec­tors entu­si­as­tes al plató impro­vi­sat de la bibli­o­teca Allende de Santa Eugènia. Edi­ci­ons de l’Ela Gemi­nada, que està revi­sant l’obra d’en Pru­denci, pre­senta cada nova ree­dició a l’Allende. Euge­nial!

La ruta no surt del Barri Vell. Les lec­tu­res ber­tra­ni­a­nes abas­ten aquest ter­ri­tori geogràfic. Llàstima. Car­re­tera de Santa Eugènia avall, pas­sant a tocar de les pla­ces Ber­trana i Miquel de Palol, s’arriba al veïnat de la Rodona, i allà on para el bus tro­baríeu si no l’hagues­sin ender­ro­cat la casa dels Ber­trana quan vivien a Santa Eugènia de Ter; on Pru­denci va dei­xar pin­tats dos murals a les parets de l’habi­tatge que van ser reta­llats i expa­tri­ats al Museu d’Història. Aquest paràgraf de Car­les Rahola, al seu La ciu­tat de Girona, podria ser­vir per lle­gir-lo davant del que va ser domi­cili euge­ni­enc dels Ber­trana: “La sua­vi­tat del pai­satge de Girona l’ha dita també amb mots plens de sug­ges­ti­ons un dels nos­tres millors pro­sis­tes, gironí, per bé que nat a Tor­dera, Pru­denci Ber­trana, en par­lar del Pla. El Pla de Girona és un pla modest, ama­ble, fidel a la petja i a l’esguard. No us pro­du­eix el res­pecte ni l’encís for­mi­da­ble de la planícia empor­da­nesa... Allà on fiteu els ulls poden arri­bar-hi les vos­tres cames. No hi per­deu l’esma, no us lassa, abans d’hora, la sen­sació d’infi­nit...” Aquest pla –des­criu Rahola– “guar­nit de peti­tes masies i de cam­pa­na­rets, amb minúsculs ponts del dia­ble sobre rie­res eixu­tes, tra­ves­sat per un tren menut i lent que sem­bla de joguina...”