La revolta de l’ADAG

El Museu d’Art de Girona pre­senta dues expo­si­ci­ons de visita obli­gada: els 40 anys de l’Assem­blea Democràtica d’Artis­tes de Girona (ADAG), una enti­tat de curta vida (1976-1978) que va tenir un gran pro­ta­go­nisme en els apas­si­o­nants anys de la Tran­sició, quan tot estava per fer i tot era pos­si­ble, i la de Pru­denci Ber­trana, pin­tor, un dels actes de l’Any Ber­trana. L’his­to­ri­a­dor Narcís Sellas (codi­rec­tor de la mos­tra amb Lluïsa Faxe­das) ha fet una recerca a fons d’aquell període extra­or­di­nari d’un grup que va aple­gar una qua­ran­tena d’artis­tes i cre­a­dors entre els quals hi havia els dos grans mar­que­sos repu­bli­cans ja absents: Enric Marquès i Bep Marquès, recor­dats en una imatge simbòlica a la Ram­bla. L’ADAG va orga­nit­zar un gra­pat d’expo­si­ci­ons que toca­ven tots els àmbits polític, cul­tu­ral i social, amb la dosi necessària de recu­pe­ració de memòria històrica: L’home­natge a Car­les Rahola; l’exigència política dels temps que es vivien amb Amnis­tia total o Volem l’Esta­tut; la rei­vin­di­cació ecològica amb Sal­vem la Devesa; la vin­di­cació lúdica dels nous temps amb Festa. Car­nes­tol­tes 1977; la visió inter­na­ci­o­nal d’alli­be­ra­ment dels pobles amb El Aaiun 1939-1973, i la pri­mera Drets humans, ara!, que va ser­vir de pre­sen­tació del col·lec­tiu. Dins l’ADAG hi va haver mol­tes veus, però és de justícia que es recu­peri un vídeo d’una entre­vista del 1985 a l’Enric Marquès, l’ànima irre­duc­ti­ble d’aquell extra­or­di­nari col·lec­tiu que va tenir la valen­tia de vetar una obra de Sal­va­dor Dalí a l’expo­sició d’home­natge a Rahola. Aquest qua­dre es pot veure a l’expo­sició, recol­zat a la paret, al cos­tat de la qua­ran­tena d’obres que es van ela­bo­rar amb Rahola de fons. Quan Sellas pre­pa­rava l’expo­sició va inten­tar tor­nar a con­sul­tar l’arxiu de l’Enric Marquès a la casa del car­rer Santa Anna de Lla­gos­tera. Ales­ho­res, la vídua, Anny Henry Marquès, era viva però no estava en con­di­ci­ons de rebre’l. De la mateixa manera que es va acon­se­guir sal­va­guar­dar l’obra, és inex­cu­sa­ble res­ca­tar els papers de l’Enric.

Pru­denci Ber­trana és cone­gut per la seva faceta d’escrip­tor (excel·lent edició de l’obra com­pleta a càrrec d’Edi­ci­ons de la Ela Gemi­nada), però no ho era com a dibui­xant, il·lus­tra­dor i pin­tor. Al md’A hi ha prou obres que jus­ti­fi­quen l’expo­sició, una mos­tra indis­pen­sa­ble en l’Any Ber­trana que alhora rei­vin­dica la filla, Aurora Ber­trana, una escrip­tora més que nota­ble.