L’oli de palma

Fa uns mesos de l’alarma, exa­ge­rada, sobre els ris­cos de l’oli de palma. Laia Bru­guera s’hi refe­ria l’11 d’abril en aquest diari (“L’oli més polèmic”). Sovint, els “escàndols ali­men­ta­ris” s’obli­den, però aquest, de moment, no. Molta gent refusa els pro­duc­tes que en por­ten perquè sem­bla haver qua­llat la idea que té efec­tes nega­tius, sense valo­rar les dosis.

La Fun­dació Trip­to­le­mos, que té com a missió fomen­tar el conei­xe­ment sobre el fet ali­men­tari en tots els seus àmbits, ha publi­cat una reflexió sobre l’oli de palma en què posa en relleu que el rere­fons d’aquesta polèmica no és només nutri­ci­o­nal, sinó que inclou aspec­tes econòmics, soci­als, polítics i medi­am­bi­en­tals. També indica que en aquest debat s’han bar­re­jat opi­ni­ons i visi­ons emo­ci­o­nals amb dades científiques i, com gai­rebé sem­pre, s’ha obli­dat el con­cepte bàsic de la toxi­co­lo­gia: la dosi fa el verí. La revista Eco­logy and Soci­ety ha publi­cat aquest any un arti­cle de l’inves­ti­ga­dor Mohd Noor i col·labo­ra­dors, de Malàisia, sobre els cri­te­ris de sos­te­ni­bi­li­tat de la pro­ducció d’oli de palma, en què alerta de la reper­cussió que pot tenir en els petits cul­ti­va­dors –no tot són mul­ti­na­ci­o­nals– el des­cens de la demanda. Un arti­cle publi­cat el 2016 al Ghana Medi­cal Jour­nal, de Boa­teng i col·labo­ra­dors, cons­ta­tava que la visió nega­tiva del greix de palma i de coco, con­su­mits ances­tral­ment a l’Àfrica sub­sa­ha­ri­ana, ha fet que també n’hagi bai­xat el con­sum en aquesta àrea, cosa que els obliga a impor­tar grei­xos més cars, mal­grat que els “seus”, con­su­mits rao­na­ble­ment com han fet sem­pre, els són útils i salu­da­bles. La visió dels “rics occi­den­tals” no és la mateixa que la dels que no ho són.

És evi­dent que s’ha d’evi­tar l’excés de qual­se­vol tipus de greix. Ara que ja tenim un impost sobre les begu­des ensu­cra­des, sem­bla que la Gene­ra­li­tat s’està plan­te­jant fer el mateix amb els grei­xos, com infor­mava Vir­tu­des Pérez també a El Punt Avui el 6 de juny (“La difícil lluita con­tra els grei­xos”). L’oli de palma conté molts àcids gras­sos satu­rats, dels quals no convé superar els 20 grams dia­ris. Però a Itàlia, que men­gen més o menys com nosal­tres, han cal­cu­lat que el con­sum de grei­xos satu­rats de palma en adults només és de 3,09 g/dia. A més, l’àcid palmític, abun­dant en l’oli de palma, es troba en tots els grei­xos, inclo­sos l’oli d’oliva, el greix del fetus i el de la llet materna, fet que demos­tra que no és nociu si no en con­su­mim en excés ni abu­sem dels pro­duc­tes que en solen por­tar (gale­tes, pas­tis­se­ria, pata­tes fre­gi­des, snacks...), que no són pre­ci­sa­ment ali­ments bàsics de la nos­tra dieta, als quals pro­por­ci­ona una tex­tura molt adi­ent. Subs­ti­tuir-lo en aquests casos per altres ingre­di­ents amb el mateix efecte és més car. Això sí, cal pro­duir-lo en con­di­ci­ons sos­te­ni­bles i que ens arribi ben refi­nat perquè no es for­min com­pos­tos que podrien ser tòxics. Dit això, però, els olis amb menys àcids gras­sos satu­rats, i espe­ci­al­ment el d’oliva, són millors i més salu­da­bles.