Operació Garzón

Una esti­mada amiga va expli­car en un sopar que Héctor Faver ha pogut fer un docu­men­tal sobre la impu­ni­tat dels crims del fran­quisme gràcies a l’ajuda de la Fun­dació Inter­na­ci­o­nal Bal­ta­sar Garzón. En sen­tir el nom del jutge vaig tenir una reacció irada que, ho reco­nec, va ser exces­siva. Ales­ho­res no vaig tenir pre­sent que Garzón ha pagat car el pro­jecte de la Comissió de la Veri­tat per inves­ti­gar els crims come­sos durant la dic­ta­dura fran­quista, encara que la seva inha­bi­li­tació fos pels mètodes emprats en relació amb el cas Gürtel. Tam­poc la seva ordre d’arrest con­tra Pinoc­het i les ins­truc­ci­ons con­tra cri­mi­nals al ser­vei de la dic­ta­dura argen­tina. Unes acci­ons, doncs, que no són ali­e­nes a les inten­ci­ons del docu­men­tal de Faver. La meva reacció va ser moti­vada pel fet que vaig recor­dar-lo com el jutge ins­truc­tor d’aque­lla ope­ració que, la vigília dels Jocs Olímpics de Bar­ce­lona, va dur a la detenció de 45 per­so­nes acu­sa­des de col·labo­ració amb una banda armada, Terra Lliure, que havia anun­ciat la seva dis­so­lució. No va ser només una ope­ració que, amb l’excusa de pro­te­gir els Jocs Olímpics, va actuar de manera indis­cri­mi­nada con­tra part del movi­ment inde­pen­den­tista. Apli­cant-los la llei Cor­cu­era, que per­me­tia la inco­mu­ni­cació de pre­sump­tes ter­ro­ris­tes durant 72 hores, els detin­guts van denun­ciar que van ser tor­tu­rats per la Guàrdia Civil, de la qual era cap Luis Roldán. Ho van decla­rar davant Garzón, que no en va fer cas i que més enda­vant va con­si­de­rar que no hi havia indi­cis per inves­ti­gar les denúncies de tor­tu­res. En canvi, el 2004, el Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans va con­dem­nar l’Estat espa­nyol per no haver inves­ti­gat aques­tes denúncies.

És així que, reco­nei­xent que vaig obli­dar-me de l’altra cara de Garzón que el fa un per­so­natge con­tra­dic­tori, vaig pen­sar en els amics i cone­guts que van expli­car-me com van ser tor­tu­rats. I també en els detin­guts a Banyo­les en l’ano­me­nada ope­ració Dixan, que, sense pro­ves d’una supo­sada vin­cu­lació al ter­ro­risme islàmic, van ser detin­guts, mal­trac­tats, jut­jats, con­dem­nats i expul­sats de l’Estat espa­nyol sense que Garzón ni tan sols semblés escol­tar-los. Sí, la meva reacció va ser exces­si­va­ment irada, però no puc obli­dar-ho.