L’ase dels cops

Si no m’avinc amb una per­sona sobre un tema qual­se­vol –com ara la neces­si­tat que Cata­lu­nya esde­vin­gui una república inde­pen­dent o no– cap pro­blema: podem estar d’acord que no hi estem d’acord i tan amics. Però si l’altra per­sona comença a fer mal ús de cer­tes parau­les a l’hora de defen­sar el seu punt de vista, plego. Per exem­ple, quan segons quins polítics des­cri­uen el referèndum de l’1-O com un cop d’estat. Per defi­nició –la del dic­ci­o­nari Webs­ter, per exem­ple– un “cop d’estat” és la “presa vio­lenta i sob­tada del poder d’un govern exis­tent”. L’ano­me­nat procés, com se sap de sobres, ha estat modèlica­ment pacífic i més aviat lent. Una altra paraula que s’està uti­lit­zant incor­rec­ta­ment, en aquest cas per des­criure els can­vis en el govern català, és “purga”. Segons el Webs­ter, aquesta paraula sig­ni­fica: “Treure un grup de gent inde­sit­ja­ble d’una orga­nit­zació d’una manera sob­tada o vio­lenta.” Puig­de­mont, com també se sap de sobres, no ha tret ningú del seu par­tit ni tam­poc ha exer­cit cap tipus de violència. D’altra banda, per enten­dre el sig­ni­fi­cat real dels dos con­cep­tes en qüestió, només cal fer un cop d’ull a l’època de la Guerra Civil i post­guerra a Espa­nya, en què va haver-hi un cop d’estat en tota regla i innom­bra­bles pur­gues tan sob­ta­des com vio­len­tes que, amb un cinisme no del tot incons­ci­ent, l’Estat actual –encapçalat per uns polítics que s’omplen la boca par­lant del “fana­tisme auto­ri­tari” del govern català– encara es nega a con­dem­nar.