Trepa de covards

Mesos enrere em vaig equi­vo­car: vaig fer like al Face­book de mol­tes pro­tec­to­res i cen­tres d’aco­llida. M’agra­den els ani­mals. Cada vegada més. Cada vegada més que les per­so­nes. Parlo d’errada perquè a mesura que passa el temps creix de manera escan­da­losa el nom­bre d’aban­do­na­ments de gats i gos­sos, sobre­tot cadells, res­ca­tats en cama­des per gent de bona fe que els sal­ven d’una mort segura. L’excés d’ani­mals més la falta de com­promís humà fan que les poques per­so­nes que s’hi dedi­quen ja no puguin més. Això em fa mal al cor. Sé que el meu mal de cor importa una merda, però aquesta pena va de la mà d’una mala llet tre­me­bunda con­tra la soci­e­tat que m’envolta, que ens envolta. Què pensa qui després de con­viure amb un ani­mal a casa se’n desfà sense mira­ments? Què sent qui per estal­viar cent euros este­ri­lit­zant l’ani­mal acaba dei­xant cinc cadells de gat en un con­te­ni­dor? Quin motiu porta a des­em­pa­rar un ésser viu que dona amor sense espe­rar res a canvi? M’empre­nya molt la manca de sen­si­bi­li­tat. M’empre­nyen molt els mal­pa­rits que com­pren un gos per Nadal i el foten fora de casa quan arri­ben les vacan­ces. M’empre­nya molt que els ani­mals es trac­tin com una espècie infe­rior. Bes­ti­o­les cada vegada més tris­tes a les gos­se­res muni­ci­pals, fent la fi del cagaelàstics. Mal­trac­ta­ries la teva àvia? La car­da­ries dins una bossa perquè s’ofe­gui? Dei­xa­ries el teu pare sense una ope­ració impor­tant? Pas­sa­ries de regis­trar el teu fill quan neix perquè et fa man­dra? Xipeu els ani­mals, sis­plau. Cui­deu-los com us agra­da­ria que us cui­des­sin a vosal­tres. Si no, tal faràs, tal tro­baràs. Aban­do­nar és de covards.