L’estratègia de la pela

El govern espa­nyol amplia la seva pressió con­tra el referèndum cada dia que passa i ara sem­bla con­cen­trat a per­se­guir-lo per la via econòmica. Dit d’altra manera, en la seva estratègia de sem­brar la por, van a la pela. D’aquí la recla­mació a Mas, Ortega, Rigau i Homs, per part del Tri­bu­nal de Comp­tes i a instàncies de la fis­ca­lia, dels més de 5 mili­ons d’euros que va cos­tar el 9-N. No en van tenir prou amb la inha­bi­li­tació, ara per­se­guei­xen les per­so­nes perquè res­pon­guin amb el seu patri­moni, fet, no obli­dem, que la justícia penal va deses­ti­mar. Aquesta amenaça patri­mo­nial plana sobre el pre­si­dent, els con­se­llers, càrrecs públics i fun­ci­o­na­ris i tots aquells que s’impli­quin en l’orga­nit­zació de l’1-O. La idea és, ras i curt, esten­dre el fan­tasma de la por i anar con­tra una qüestió tan sen­si­ble com el patri­moni per­so­nal.

Ara han anat més enllà. Sota la pre­missa de “ni 1 euro per al referèndum”, for­cen un grau més la inter­venció del govern i fis­ca­lit­zen set­ma­nal­ment els comp­tes, amb caràcter retro­ac­tiu des de l’1 de gener, per evi­tar que es des­ti­nin fons a la con­sulta. I tor­nen amb les pres­si­ons, a aquells que cer­ti­fi­quin les des­pe­ses i al govern, a qui ame­na­cen de sus­pen­dre el FLA. I és aquí quan s’amenaça també els ciu­ta­dans, que són els des­ti­na­ta­ris d’aquest fons en tant que es des­tina –per impo­sició del Minis­teri del senyor Mon­toro– a pagar proveïdors de ser­veis bàsics, i també els bancs.

Aquesta estratègia del govern espa­nyol d’anar a la pela tindrà res­posta. O es pen­sen que la soci­e­tat civil, els més de dos mili­ons de per­so­nes que van votar el 9-N, es que­darà amb els braços cre­uats i no farà res en el cas de Mas, Ortega, Rigau i Homs? Han sen­tit par­lar del que és una caixa de resistència? Per a ells i per als que puguin venir després. I en el cas del FLA, estan dis­po­sats a arri­bar fins al final i rete­nir els diners per pagar els interes­sos del deute als bancs, pagar les farmàcies, els con­certs hos­pi­ta­la­ris...? Un cop més, ame­na­ces per la inca­pa­ci­tat d’assu­mir una rea­li­tat que no der­ro­ta­ran mirant, ara, d’anar a la pela.