Una galeria menys

El gale­rista bar­ce­loní Ale­jan­dro Sales tan­carà aquest juliol el seu espai d’art. Posarà fi així a un pro­jecte que ha durat 32 anys i que ell ara ja no es veu amb cor de con­ti­nuar. Sales ha enviat una carta als seus cli­ents, amics i gent diversa amb inqui­e­tuds cul­tu­rals que de segur tro­ba­ran a fal­tar les seves expo­si­ci­ons. L’històric gale­rista es queixa de la manca d’interès que hi ha dar­re­ra­ment a Bar­ce­lona per l’oferta artística, espe­ci­al­ment per la pin­tura que ell tant ha con­tribuït a pro­moure i a fer esti­mar. Una gale­ria menys, i ja en van mol­tes que els últims anys han bai­xat la per­si­ana o han fugit del cen­tre de la ciu­tat, i fins i tot de la ciu­tat mateixa, fas­ti­gue­ja­des pel buit que la soci­e­tat els està fent. Jo no em sé ima­gi­nar una Bar­ce­lona sense gale­ries, els llocs on es van ini­ciar tants amants de l’art quan la ciu­tat era un desert cul­tu­ral (i d’això, encara que la memòria sigui fràgil, no fa tant de temps). La pèrdua de locals tindrà un efecte per­vers en tota la cadena de l’art, sobre­tot per als artis­tes, que que­da­ran cada vegada més apar­tats de les opor­tu­ni­tats d’entrar en el mer­cat de pro­xi­mi­tat. Amb polítiques per pro­te­gir el negoci de les gale­ries no en farem prou. Cal recórrer direc­ta­ment a la peda­go­gia per inci­dir en una idea majúscula: viure envol­tats d’art (que no necessària­ment vol dir que l’haguem de pos­seir) ens fa per­so­nes més des­per­tes i crítiques. Els seus valors ens fan més per­so­nes.